El president del Govern, Pedro Sánchez, ha format un Executiu format majoritàriament per dones, amb perfils professionals solvents i que respecta la tradició que els seus membres representin la diversitat territorial del país. També destaca la moderació de molts membres del Govern, la seva experiència, així com el nomenament d'alguns independents de prestigi.
Mai abans Espanya havia tingut un Govern amb tantes dones. Sánchez havia promès conformar un gabinet paritari, però ha superat les expectatives en fitxar 11 dones (d'un total de 17 ministres), a les quals ha confiat ,a més, algunes de les carteres de més pes, com són Economia i Hisenda. Especialment ben rebut a Europa ha estat el nomenament de Nadia Calviño com a ministra d'Economia. Nascuda a la Corunya, Calviño era directora general de Pressupost en la Comissió Europea, institució que va reaccionar saludant la seva elecció com una «bona notícia per a Espanya i per a la UE» per l'«experiència i talent» de l'economista. El seu nomenament s'interpreta en cercles comunitaris, com un missatge del compromís de Pedro Sánchez per complir els objectius de reducció del dèficit públic, a més d'un se-nyal de confiança cap a les institucions europees.
Missatge europeista
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Bor-rell, també és una cara més que coneguda a Europa, ja que va presidir el Parlament Europeu i va participar en els treballs de la convenció que va redactar el projecte de Constitució europea. Sánchez ha decidit allargar el nom d'aquest departament (d'Afers exteriors i de Cooperació des del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero) per deixar patent la vocació europeïsta del seu Executiu, en uns temps en què els moviments populistes i euroescèptics s'estenen per Europa.
Un altre element a destacar del nou Executiu, en comparació de gabinets anteriors, és el pes de la justícia. Tres dels seus membres procedeixen d'aquest món: els jutges Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Margarita Robles (Defensa) i la fiscal Dolores Delgado al capdavant del ministeri de Justícia.
A l'hora de configurar el seu Govern, Sánchez ha intentat mantenir un cert equilibri territorial, incloent representants de diverses autonomies amb un sentiment identitari fort, com és el cas de Catalunya, el País Basc, la Comunitat Valenciana o Andalusia. La quota catalana queda coberta amb Borrell a Exteriors i Meritxell Batet al capdavant d'Administracions Territorials. Borrell ha exercit d'assot de l'independentisme català mentre que Batet té un perfil més catalanista.
La sorpresa ve de l'espai
El nomenament que va provocar ahir més sorpresa ha estat el de l'astronauta Pedro Duque, premi Príncep d'Astúries, com a ministre de Ciència, Innovació i Universitats. Sánchez, que s'ha compromès a no esgotar la legislatura, ha decidit deixar empremta en configurar el seu Govern i decidir recuperar els ministeris de l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero dels quals el PP va prescindir en arribar al poder. Al costat de Ciència, ha recuperat el departament d'Igualtat, el de Cultura i el d'Indústria (que sí que va mantenir Mariano Rajoy fins a la sortida de José Manuel Soria del Govern).
La número 2 de Sánchez i un dels últims noms que faltaven per confirmar va ser Margarita Robles, que portarà Defensa. El president del Govern va fer públics tots els noms en una compareixença ahir a la tarda, després de notificar al rei el seu elenc.
