Els biòlegs de la Fundació Mar han localitzat per primer cop a Catalunya una bavosa de mar originària de Sud-àfrica que és "una voraç depredadora" del fons marí. Coneguda com a Godiva quadricolor, destaca pels seus colors vius. Segons explica el biòleg de la fundació, Xavier Salvador, tot i ser relativament petita (com a molt, mesura 7 centímetres) "pot desequilibrar tot l'ecosistema", perquè es menja nombroses espècies, entre les quals invertebrats com esponges o plomalls de mar. Fins ara, se'n coneixien poblacions a l'estret de Gibraltar i a l'estany de Thau (a França), però aquest 2018 se l'ha localitzada per primer cop a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Els biòlegs n'han trobat exemplars durant les diferents inspeccions que porten a terme en el marc del projecte Silmar, que analitza la qualitat dels ecosistemes. A més, també han certificat que un altre paràsit que afecta les nacres ja s'ha estès per la costa del Baix Empordà, i que les ha matades pràcticament totes. "A Sant Feliu, per exemple, del més d'un centenar que teníem localitzades, només n'hem trobat entre tres i quatre de vives", explica Salvador.

La Godiva quadricolor és un nudibranqui -o bavosa de mar- originària de Sud-àfrica. Procedent del Pacífic, es creu que va arribar al Mediterrani enganxada als bucs dels vaixells de càrrega. Destaca pels seus colors vius (d'aquí en pren el nom) i, de mitjana, la majoria d'exemplars mesuren uns 5 centímetres (tot i que poden arribar a fer-ne 7).

Segons explica el biòleg de la Fundació Mar, aquesta bavosa de mar invasora és una depredador voraç. S'alimenta d'aquells microorganismes i altres espècies d'invertebrats que viuen al fons marí. "No es focalitza en una de sola, sinó que per exemple menja plomalls de mar, esponges, hidrozous i fins i tot també d'altres nudibranquis", concreta Xavier Salvador.

Sobretot, la Godiva Quadricolor comença a aparèixer quan arriba el bon temps i la temperatura de l'aigua supera els 14 graus. Durant l'hivern, els ous -que mesuren mil·límetres- es mantenen latents. Al Mediterrani, d'aquesta bavosa de mar, se n'han trobat ja poblacions estables a l'estret de Gibraltar i als estanys de Thau (unes llacunes situades a França).

A Sant Feliu de Guíxols

Ara, però, per primer cop, la Godiva quadricolor ha arribat també al litoral català. Els biòlegs de la Fundació Mar n'han descobert dos exemplars (un juvenil i un adult) a Sant Feliu de Guíxols. Un, a les coves de Cala Maset; i l'altre, a les de la cala D'es Cranc.

Xavier Salvador explica que la bavosa de mar es va localitzar aquest hivern i que, sobretot ara, és quan caldrà estar amatent per veure si es reprodueix. "Com que és una espècie invasora que s'alimenta d'allò que troba al fons marí, si això passa pot desequilibrar l'ecosistema; per això, se n'hauria de fer un control", explica el biòleg de la Fundació Mar.

Un cranc procedent de l'Atlàntic

La Fundació Mar ha localitzat els exemplars de Godiva quadricolor durant les inspeccions que porta a terme en el marc del Projecte Silmar, que fa un seguiment de la qualitat dels ecosistemes en diferents punts del litoral. Aquesta bavosa de mar, però, no ha estat l'única espècie invasora que s'ha trobat al Baix Empordà.

També s'han localitzat, per exemple, exemplars de cranc aranya. Procedent de l'Atlàntic, aquest cranc va arribar fa pocs anys al Mediterrani i està molt instaurat en alguns indrets del litoral espanyol (com ara a Mallorca). Se'l considera invasor no perquè competeixi de manera directa amb els crancs autòctons, sinó perquè els seus patògens poden afectar altres espècies.

Gorgònies i nacres

Any rere any, en el marc del Projecte Silmar, la fundació publica un estudi dels diferents punts del litoral que analitza. Al Baix Empordà, el biòleg de l'entitat concreta que, en general, l'estat ambiental de les aigües és "molt bo", però que també hi ha riscos i problemàtiques que poden acabar passant factura.

"Sobretot perquè hi ha un ús excessiu de la costa i, a l'hora de fondejar, moltes embarcacions arrenquen extensions de posidònia", explica Xavier Salvador. A més, el biòleg també diu que, al litoral baix-empordanès, els efectes del canvi climàtic ja comencen a ser "preocupants" en les comunitats de gorgònies (una espècie de coralls tous). "L'excés de temperatura fa que es morin, i en alguns punts, com ara a Begur, ja n'han desaparegut el 90%", explica Salvador.

Per últim, els biòlegs de la Fundació Mar també han certificat que el paràsit que afecta les nacres ja s'ha estès pel Baix Empordà. I de fet, ha provocat una gran mortalitat -propera al 100%- entre les diferents comunitats que viuen al fons marí. "A la cala Vigatà de Sant Feliu de Guíxols, per exemple, de 70 que en teníem de censades no n'ha sobreviscuda cap; i en un altre punt proper, on hi havia una colònia formada per més d'un centenar de nacres, només n'hi havia entre tres i quatre de vives", conclou.