La comissió d'investigació del Parlament sobre els atemptats del 17 d'agost a Catalunya ha citat perquè compareguin pròximament l'exvicepresidenta del Govern central Soraya Sáenz de Santamaría, l'exministre d'Interior Juan Ignacio Zoido i el director del CNI, Félix Sanz Roldán.

Es va aprovar ahir en la sessió de treball de la comissió, on també es va decidir citar l'exministre d'Exteriors Alfonso Dastis; l'actual cap dels Mossos, Ferran López; l'excap de la policia catalana Josep Lluís Trapero; i el delegat del Govern central a Catalunya, Enric Millo. Per contra, es van rebutjar les compareixences dels exconsellers d'Interior de la Generalitat Joaquim Forn i Jordi Jané, el primer dels quals està empresonat a Estremera (Madrid) des del 2 de novembre. Altres compareixences que sí que es van aprovar són les dels exdirectors generals de la policia catalana Albert Batlle i Pere Soler, i dels màxims responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo. A més, la cambra va demanar que acudeixin a la comissió els responsables d'altres cossos policials que van participar en les operacions d'aquells dies: el cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Evelio Vázquez, i el cap de la Policia Local de Cambrils, Josep Muñoz.

Un centenar de compareixents

Altres noms aprovats són el comissionat de Seguretat de l'Ajuntament, Amadeu Recasens; l'exresponsable de Protecció Civil Joan Delort; el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el responsable d'antiterrorisme a l'Europol, Manuel Navarrete; i el com-pany de pis de l'imam de Ripoll, Nourden Elhaji.

En total, han estat citats un centenar de compareixents, que també inclouen el director d'El Periódico, Enric Hernández; la periodista de Público Patricia López i l'exresponsable de Comunicació dels Mossos, Patrícia Plaja.

No és la primera vegada que el Parlament cita l'exvicepresidenta i exministres (en el seu moment va arribar fins i tot a citar el llavors president espanyol Mariano Rajoy) i fins ara han rebutjat acudir a la cambra catalana escudant-se en un informe del Consell d'Estat que diu que no estan obligats a comparèixer. Tots els partits menys la CUP van avalar que totes les compareixences de comandaments i excomandaments policials es facin en secret, és a dir, en sessions parlamentàries a porta tancada a les quals no tindran accés els mitjans de comunicació.

També es va rebutjar una polèmica: el Parlament va declinar demanar els atestats policials de les operacions a Cambrils (Tarragona) i Subirats (Barcelona) en les quals els terroristes van ser abatuts.