n L'expresident del Govern Mariano Rajoy va confirmar que abandona la política després de 35 anys en primera línia, en presentar la renúncia al seu escó al Congrés dels Diputats just dues setmanes després de perdre la moció de censura. A més, Rajoy deixarà el juliol la presidència del PP, un càrrec que ocupa des de fa gairebé 14 anys, i obre així la successió dins del partit. El seu anunci el dia 5 de juny davant el Comitè Executiu va agafar de sorpresa molts dirigents de la formació, que situaven el seu relleu com a líder del PP en la propera tardor.

L'excap de l'Executiu ha demanat el seu reingrés al cos de registradors de la propietat, tot i que té opció de formar part del Consell d'Estat, una decisió que li permetria mantenir l'aforament davant de qualsevol circumstància judicial sobrevinguda que pugui produir-se en el futur.

A final de maig, Rajoy i el PP donaven per garantida la seva continuïtat a la Moncloa fins a esgotar la legislatura després d'aconseguir l'aprovació al Congrés del projecte de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2018 gràcies precisament als cinc vots del PNB. Però, en menys de 24 hores, la situació va fer un gir de 180 graus després de conèixer-se la sentència del cas Gürtel que condemnava els caps d'aquesta trama de corrupció i el PP a pagar 245.000 euros com a partícip a títol lucratiu.

La moció de censura presentada per Pedro Sánchez va tenir el suport dels diputats d'Units Podem, PNB, ERC, PDeCAT, Compromís, Bildu i Nova Canàries. Un total de 180 vots que van posar fi a més de sis anys d'Executiu del Partit Popular.

Rajoy és el primer president de la democràcia que perde una moció de censura. I ho va fer a mans d'un candidat socialista, Pedro Sánchez, a qui va derrotar en dues ocasions a les urnes, a les generals del desembre del 2015 i a les eleccions del juny del 2016, en què fins i tot el PP va millorar el seu resultat (134 escons davant de les 84 actes del Grup Socialista).

El socialista Felipe González va presentar el maig del 1980 una moció de censura per desbancar Adolfo Suárez, d'UCD, que dimitiria un any després. El dirigent d'Alianza Popular Antonio Hernández-Mancha va presentar una moció el març del 1987 contra Felipe González, però va obtenir un rotund fracàs.

En aquesta legislatura, Rajoy ja va superar una moció de censura el juny del 2017. El seu promotor va ser el líder de Podem, Pablo Iglesias, qui no obstant això no va aconseguir la majoria necessària per fer fora el PP del Govern.

Rajoy és llicenciat en Dret i registrador de la propietat. Va ser elegit president de la Diputació de Pontevedra el 1983 quan només tenia 28 anys, després del seu pas pel Parlament gallec. Des del 1986 fins al 1987, en un breu període de deu mesos, va ser vicepresident de la Xunta de Galícia amb Manuel Fraga.

Rajoy va entrar al PP quan Alianza Popular es va refundar el 1989 per mitjà de Fraga. Aquell mateix any ja va entrar a formar part del Comitè Executiu Nacional del partit, i va ocupar llocs com el de vicesecretari d'Organització i Electoral del PP i es va fer càrrec de les campanyes electorals del 1996 i 2000, en què va guanyar José María Aznar.

Amb l'arribada del PP al palau de la Moncloa, Aznar el va nomenar ministre d'Administracions Públiques, una cartera que va deixari el 1999 per convertir-se en titular d'Educació, Cultura i Esport fins a l'any 2000. En aquella segona legislatura del Partit Popular, amb majoria absoluta, és nomenat vicepresident primer del Govern, i poc després sumaria a aquesta responsabilitat la d'Interior. El 2002 va deixar aquest ministeri per ser portaveu del Govern i ministre de la Presidència.

El successor d'Aznar

El setembre del 2003, Aznar el va designar per ser el seu successor, de manera que el va convertir en secretari general del PP i candidat a la Presidència del Govern. Un any més tard, el 2004, es va convertir en president del Partit Popular, només uns mesos després de perdre les eleccions generals davant del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, que el 2008 tornaria a derrotar-lo a les urnes.

Aquell any, el PP li va tornar a donar la confiança com a president del partit en un complicat congrés a València que guanya contra una oposició liderada per Esperanza Aguirre, i ja es va evidenciar la distància que el separava de José María Aznar, que no ha deixat d'augmentar fins avui. El novembre del 2011, Rajoy va arribar a la Moncloa, amb una voluminosa majoria absoluta.