La Fiscalia va demanar ahir als magistrats de la Sala d'Apel·lacions del Suprem que confirmi el processament dels líders independentistes per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, adduint que la instrucció conté elements que configuren la «crònica d'una rebel·lió anunciada» per «fascicles».
El fiscal Fidel Cadena va fer la petició durant la vista d'aquest dilluns en què els magistrats van escoltar les parts abans d'adoptar una decisió sobre els 17 recursos interposats per les parts contra les interlocutòries de processament dictades pel jutge Llarena. Els magistrats comunicaran la decisió els pròxims dies, i en cas que acordin confirmar les interlocutòries de processament provocaran la suspensió de funcions dels encausats abans d'anar a judici, fet que deixarà sense acta de diputat Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.
Les defenses, per la seva banda, han demanat la nul·litat de la instrucció i han avançat ja que recor-reran a les instàncies europees contra el que considera un procés ple d'irregularitats. Les defenses han demanat diligències relacionades amb el 20-S, malgrat que Llarena ja n'ha denegat alguna, com la declaració de Lluís Llach com a testimoni, fet que ha provocat un nou recurs de forma.
Totes les parts van mantenir el seu criteri durant la sessió d'ahir, que es va allargar des de dos quarts d'onze del matí fins passades les dues. Durant la vista les defenses van insistir que no hi havia hagut cap delicte de rebel·lió perquè no va existir la «violència» necessària per a la comissió d'aquest delicte. Un criteri que no comparteix l'acusació particular de VOX ni la Fiscalia, que consideren que no només sí que hi va haver violència, sinó que aquesta violència «es va anunciar per capítols, per fascicles» i es va dur a terme «fonamentalment els dies 20 i 21 de setembre i 1 d'octubre», en paraules de l'advocat de VOX Pedro Fernández.
Les defenses també van negar que s'hagués comès cap delicte de malversació adduint que no s'ha pogut demostrar l'ús de fons públics, tal com va afirmar el ministre Montoro, mentre que l'advocat de l'Estat va insistir que existeixen informes del ministeri d'Hisenda que apunten en aquesta direcció.
VOX, per la seva banda, també va denunciar que les defenses critiquin el que consideren un judici «polític» i alhora facin referència en les seves intervencions al canvi de cicle polític a l'Estat per reclamar una modificació del criteri del tribunal.
La sala anunciarà en els pròxims dies la decisió. Si rebutja els recursos els processaments ja seran ferms. Llavors, Llarena podrà fer un escrit per suspendre de funcions els diputats empresonats. La llei preveu la suspensió de funcions abans d'anar a judici d'aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada. Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l'escó.
Segons els preceptes d'aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Oriol Junqueras, que fins ara han pogut delegar el seu vot.
