El jutge degà de Madrid, Antonio Vell, va rebutjar tramitar la citació per al proper 4 de setembre realitzada per un jutge belga al magistrat del Tribunal Suprem que instrueix la causa del procés, Pablo Llarena, en relació amb la demanda civil presentada en aquest país per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i quatre dels seus exconsellers.

La denegació es fonamenta en un Reglament del Consell de la Unió Europea que exceptua l'obligació de tramitar aquest tipus de notificacions entre països membres quan «afecten a la responsabilitat de l'Estat en l'exercici de la seva autoritat», com és el cas.

«Falta d'imparcialitat»

L'expresident i els exconsellers fugits a Bèlgica (Toni Comín, Meritxell Serret i Lluis Puig) i a Escòcia(Clara Ponsatí) van interposar a principi d'aquest mes una demanda civil conjunta davant la justícia belga contra Llarena per una suposada «falta d'imparcialitat» i per vulnerar la seva presumpció d'innocència. Basant-se en aquesta demanda, els investigats per presumpta rebel·lió en el procés independentista van recusar al magistrat davant el Tribunal Suprem.

Fonts jurídiques han assenyalat a Europa Press que la resposta del jutge degà de Madrid (al qual li corresponia aquest tràmit per figurar la seu del Tribunal Suprem a la capital com a domicili al qual localitzar Llarena) va consistir a dir-li al jutge belga que no procedeix citar Llarena en compliment de l'articulo 1 del Reglament 1393/2007 del Parlament Europeu i del Consell.

Aquest article estableix les excepcions de compliment quan un document judicial o extrajudicial en els àmbits civil o mercantil hagi de transmetre's d'un estat membre a un altre. «No s'aplicarà, en particular, als assumptes fiscals, duaners o administratius, o a la responsabilitat de l'Estat per accions o omissions en l'exercici de la seva autoritat», assenyala la norma, sent aplicable a aquest cas l'última de les excepcions asse-nyalades. L'acció judicial a Bèlgica té conseqüències a Espanya, ja que Puigdemont i la resta d'investigats s'han basat en ella per demanar al Suprem que a part de la causa a Llarena, ja que el fet de tenir «una causa pendent» amb «una de les parts» és «motiu suficient» per considerar la seva falta d'imparcialitat, segons va explicar en el seu moment Comín.

Multa simbòlica

Aquesta demanda ha estat presenta per la via civil, per la qual cosa no es reclamaran penes de presó per al magistrat del Tribunal Suprem, sinó que pagui una «multa simbòlica» d'un euro «per reparar el dany causat», segons va explicar el 5 de juny passat un dels advocats belgues dels exconsellers, Christophe Marchant.

«El jutge no es va limitar a escriure una sèrie de posicionaments que considerem que posen de manifest que estem perseguits per les nostres idees polítiques», va dir en aquesta ocasió Comín, «sinó que també ho ha fet fora dels tribunals», en referència a unes declaracions que Llarena va fer a la premsa després d'una conferència a Oviedo el febrer passat.