La Catalunya central aporta el 15 per cent dels casos

PEPA MAÑÉ/MANRESA El govern franquista va decretar el 27 d'agost del 1938 la confiscació de la moneda republicana; i famílies d'arreu de l'estat van haver d'entregar els seus estalvis, que van ser dipositats al Banc d'Espanya. L'únic que els van donar a canvi va ser un rebut.

Des de fa quatre anys, l'Associació de Perjudicats per la Incautació del Govern Franquista (APIGF) lluita perquè els diners confiscats siguin restituïts a les famílies afectades. Del miler de persones que s'han afegit a la reclamació acreditant tenir el rebut que confirma la confiscació, el 15% són de la Catalunya central.

Des que l'entitat va començar la seva tasca reivindicativa, Regió7 se'n va fer ressò, i això ha permès que els afectats es posessin en contacte. El nombre de rebuts que conservaven les famílies de la Catalunya central, especialment del Bages, també és una mostra del nivell de repressió que hi va haver en aquesta àrea.

Dels 957 associats que actualment té l'APIGF a tot l'estat, 148 són de la Catalunya central, segons la llista que gestiona la santvicentina Maria Casals, afectada i vocal de l'entitat. D'aquests casos, 115 són del Bages, cosa que correspon al 12% de les reclamacions de tot l'estat. Els municipis on han aflorat més rebuts que els franquistes van encapçalar com a "Fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo" són Manresa, amb 52, i Sant Vicenç de Castellet, amb 27.

L'esforç de l'entitat se centra a aconseguir que el govern central assumeixi la seva responsabilitat i que siguin retornades les quantitats confiscades amb valor actualitzat. Segons el canvi indicat pel Banc d'Espanya, una pesseta del 1939 té ara un valor de 3 euros.

Per aconseguir el seu objectiu, l'APIGF treballa en dos fronts. D'una banda, ha iniciat una recerca documental per tal d'acreditar la confiscació, malgrat que en els rebuts que conserva cada família perjudicada ja s'estableix la quantitat que van haver d'entregar i no els va ser retornada. La seva gran troballa ha estat una acta de la sessió del 9 de maig del 1938 del Banc d'Espanya, associat al govern de Burgos, en què es reconeix que "los billetes a canjear en la zona roja alcanzarán aproximadamente la cifra de 3.561 millones" de pessetes. El seu proper objectiu és trobar en el mateix arxiu del Banc d'Espanya el llibre major on constin els noms de les persones i la quantitat que se'ls va confiscar.

La peregrinació política

A banda de la recerca històrica, el gran cavall de batalla a què s'enfronta l'APIGF és assolir un acord polític al Congrés dels Diputats que obligui el govern central a restituir els diners. Reben el suport d'ERC i CiU, que ja han presentat propostes per establir compensacions, i també d'ICV, però per obtenir una majoria parlamentària els cal el vistiplau d'un dels partits majoritaris: PSOE o PP.

La seva última visita ha estat al PPC. La presidenta del partit, Alícia Sánchez-Camacho, va mostrar predisposició i també els va demanar pel nombre d'afectats al País Valencià, segons explica Lídia Jiménez, tresorera de l'APIGF.