´El més divertit de la ciència és explicar els resultats´

directora general del ministeri de ciència i tecnologia.

JORDI CUMPLIDO CARDONA A final del segle XIX, ascendents de l'actual directora general de Cooperació Internacional del ministeri de Ciència i Tecnologia, Montserrat Torné i Escasany, van construir una escola a la vila de Cardona, on van residir uns anys, abans d'anar a fer les Amèriques. Per això, aquesta insigne lleidatana nascuda a l'Albaigés el 1958 ha estat escollida enguany per ser la pregonera de la Festa Major de Cardona.

Sol explicar la història dels seus avantpassats?
No, perquè la història no està completada. Fa vuit anys vaig començar a investigar sobre els meus avantpassats. A l'inici semblava que seria fàcil fer l'arbre genealògic, ja que hi ha pocs Escasany. Però hi ha un parell de guerres que deixen un buit, i encara investigo per completar l'arbre.

Al pregó ha parlat d'invents. Quin ha estat el gran invent de la humanitat?
En diria tres. La penicil·lina, com a primer antibiòtic que canvia la forma de lluitar contra les malalties; la neurona, per ser l'òrgan més complet del cos humà; i el transistor, que canvia la manera de comunicar-se i desenvolupa els sistemes integrats, arribant fins als ordinadors d'avui en dia i Internet, que introdueix una nova participació ciutadana, més global.

I el descobriment més important que ha fet vostè?
Vam trobar un tipus d'escorça terrestre que és única al món, al golf de València. No és un descobriment clau per a la humanitat, però els petits invents també són importants.

Vostè, com els germans Escasany al segle XIX, també va fer les Amèriques...
Sí, quan vaig acabar la carrera de Geologia vaig anar als Estats Units, i també he viscut a Noruega, entre altres països. És una època de la meva vida que repetiria, perquè és important viure en altres llocs. Coneixes altres formes de viure i organitzar-se, et fa ser menys intransigent i et fa obrir la ment...

La seva trajectòria professional ha estat meteòrica. Quin és el secret d'aquest èxit?
El treball i l'esforç són molt importants, però hi ha un factor de sort. Hi ha un seguit de circumstàncies que conflueixen en un moment determinat, i aquesta és la clau de l'èxit. Per exemple, si en un moment donat de la meva vida m'hagués quedat a Noruega sis mesos més, tal com havia planejat, segurament no hauria arribat mai al Centre de Recerca i la meva vida hauria estat molt diferent.

Es pot viure de la investigació a Espanya avui en dia?
S'hi pot viure de la investigació, però no t'hi pots fer ric. Tot i que no generi riquesa, la investigació és una professió molt agraïda perquè et permet fer el que t'agrada, i això és tot un luxe. La investigació desenvolupa la creativitat i potencia la inventiva. Actualment a Espanya hi ha salaris per als investigadors que no són gaire alts, però tampoc no són gaire baixos. Però a Espanya encara li falta per arribar al nivell europeu. S'ha d'equiparar.

Com ha parlat de ciència sense avorrir el públic?
Perquè hi ha una part de la ciència molt divertida, que és la divulgativa, perquè abandones els tecnicismes i et dediques a explicar a la gent els resultats d'una o altra investigació. Vaig veure un reportatge molt interessant de la BBC que explicava com, sense els avenços en les pilotes i les botes de futbol, no es podrien fer les coses que es fan avui en dia en aquest esport. Messi, als anys 50, no faria els gols que fa ara. Aquestes són les coses que interessen a la gent.

Què es fa al departament de Cooperació Internacional del seu ministeri?
Obrim la recerca a països molt desenvolupats, perquè és un valor afegit per a nosaltres, però també treballem per solucionar els problemes que tenen els països més pobres. Amb la ciència i la tecnologia podem resoldre els desajustos econòmics més greus.