Un estudi comptabilitza 114 fonts dins el Parc Natural de Montserrat

ACN | MONTSERRAT
El Parc Natural de la Muntanya de Montserrat té 114 fonts i punts d'aigua segons l'inventari que han fet Eulàlia Comes i Cesca Casadesús. Aquest és el primer treball exhaustiu per conèixer a fons els recursos hídrics de la muntanya, un document que segons el director de l'espai natural, Ramon Bisbal, ha sorprès per la gran quantitat de fonts existents malgrat la complexa orografia del Parc Natural. L'estudi ha de servir per gestionar-ne i prioritzar-ne la recuperació, un treball que ja s'ha iniciat amb vuit actuacions en fonts de raig.
Dels 114 elements inventariats, 44 són fonts de raig, 16 són bassals on s'acumula l'aigua que beuen els animals del Parc Natural i 34 són cisternes o dipòsits. L'inventari també recull set degotalls, tres fonts connectades a la xarxa d'aigua potable i deu fonts mentideres, o sigui, que només ragen després de pluges intenses.
El director del Parc Natural, Ramon Bisbal, explica que el treball es va encarregar davant la necessitat de recollir i censar tots els punts d'aigua de la muntanya per planificar-ne la gestió. Segons Bisbal, quan es va iniciar no es pensava que es localitzessin tantes fonts a causa de la complicada orografia de Montserrat. No obstant això, s'han inventariat fonts fins a 1.012 metres d'altitud, on hi ha la font de l'Escletxa.
Les conclusions a les quals arriben les autores de l'inventari és que 27 dels punts d'aigua que s'han localitzat es poden recuperar amb una certa facilitat i 16 requeririen més dedicació. També n'hi ha set que necessitarien treballs específics. Tot i això, el treball assegura que la gran majoria només requereix feines de manteniment. L'estudi també estableix els usos de cada punt d'aigua, que van des del reg fins al consum de la fauna, passant pels usos ornamentals públics, el subministrament de les ermites o l'ús per a l'extinció d'incendis forestals. Bisbal explica que no només es tracta de tenir coneixement de les fonts que utilitzen els excursionistes "per omplir l'ampolleta", sinó també de disposar d'informació dels punts que serveixen per a l'abeurament de la fauna que viu al massís.
L'inventari també recull un llistat d'una quinzena de fonts i punts d'aigua perduts, uns a causa d'esllavissades i altres perquè es van deixar d'aprofitar. Un dels motius de l'abandonament és, segons l'estudi, la desaparició de pràctiques com els conreus, les pastures i els carboners, que han fet que es deixin de mantenir i de fer fonts en camins o prop dels cultius.
La font de la Salamandra, la de la Cadireta, la de l'Esclaterada, la dels Monjos, la del Moro, la de l'Escletxa o la del Salt de la Nina són alguns dels noms de les fonts de raig localitzades, moltes de les quals són de difícil accés i només ragen en determinades èpoques de l'any, en funció de la pluviometria. L'inventari fa una fitxa de cadascuna de les fonts, amb les coordenades on és situada, l'altitud i el grau de restauració. També explica com s'hi accedeix, mostra fotografies de l'indret i inclou tota la informació que se'n té, des de dades sobre el cabal fins a dades històriques.