´És un patrimoni que explica la vida a l´entorn del vi´

D. BRICOLLÉ/ACNEL PONT DE VILOMARA
"Amb la redescoberta de les tines reapareix un patrimoni físic, però també un patrimoni que ens explica moltes més coses. Ens explica la vida que hi havia en aquesta zona al voltant d'una activitat econòmica com era la vinya i el vi". Amb aquestes paraules el diputat de l'àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, posava en relleu la importància de recuperar les tines de les Valls del Montcau i de tirar endavant un projecte que difongui aquest patrimoni com a atractiu turístic, ja que a més es troba situat "en un enclavament privilegiat", el parc natural de Sant Llorenç del Munt. Mayoral va destacar que aquest patrimoni posa de manifest la importància que va tenir la vinya "i la capacitat de la gent que hi vivia i ho conreava per adaptar-se a les dificultats del terreny".
La principal peculiaritat d'aquestes construccions és que són situades al mig de vinyes, de forma aïllada i lluny dels masos o masies. El més habitual a altres indrets de Catalunya és que les tines se situïn adossades a les cases de pagès. A més, algunes estan disposades en grups, de manera que es podien compartir eines com la premsa entre diferents pagesos.
La majoria de construccions daten dels segles XVIII i XIX, quan el Bages era una de les principals comarques en plantacions de vinya. En molts casos, els propietaris dels masos cedien parcel·les als rabassaires per plantar-hi vinya a canvi del pagament d'una part de collita. Normalment, les vinyes que conreaven els pagesos eren a tres o quatre quilòmetres d'allà on residien i els camins estaven en molt mal estat, de manera que la collita es feia malbé si es transportava. Per això es va iniciar la construcció de les tines al costat de les vinyes, que estalviaven el cost del transport. En les tines s'emmagatzemava el raïm i hi fermentava un cop xafat. Mayoral va afegir que iniciatives com aquesta permeten "donar vida" als parcs naturals.