El bon temps permet que la Festa de la Verema del Bages torni a superar totes les previsions

C. OLIVERAS | ARTÉS La calor que va fer ahir en una bona part de la comarca -el termòmetre va superar, en alguns moments, els 25 graus- va permetre que la 14a edició de la Festa de la Verema del Bages, que s'ha celebrat durant tot el cap de setmana a Artés, tornés a batre tots els rècords de previsió. Els tiquets de tasts dels nous vins dels cellers de la DO Pla de Bages, una de les referències per comptar la gent que va participar a la festa, es van exhaurir a mitja tarda, per la qual cosa es va haver de córrer a cercar-ne més. Així, es calcula que més de 15.000 persones van passar per una festa que ja s'ha convertit en una autèntica referència al Bages.
A Artés, de crisi, no n'hi va haver. La gent va omplir com mai els carrers del municipi, va participar de la trobada per excel·lència del vi de la comarca i es va gratar la butxaca a l'hora de comprar algun dels articles i productes naturals de les parades, tot i que amb l'olor que desprenien els formatges i amb la bona cara que feien les coques i els dolços, era difícil resistir-se a la temptació. L'alcalde d'Artés, Damià Casas, va explicar ahir que abans que la festa arrenqués hi havia un pèl d'incertesa "pel tema de la crisi", però que al migdia molts paradistes ja comentaven que les vendes estaven anant "molt bé".

La plaça Vella, l'epicentre
La Festa de la Verema del Bages es presenta cada any plena d'activitats que giren al voltant del vi i de la vinya. Tallers, intercanvi de plaques de cava, teatre, música, sardanes, parades d'artesania i de productes naturals i passejades amb ponis, entre altres actes, van servir per arrodonir una diada que té com a autèntic epicentre la plaça Vella d'Artés, on els onze cellers de la DO Pla de Bages van oferir, durant tot el dia, tasts de les seves novetats de vi i cava. Al matí, en el mateix lloc, es van fer les ja tradicionals baixades a la vinya de la Tapiada en tractor, on es va recollir el raïm que després va ser aixafat per petits i grans al mig de la plaça Vella.
Una de les novetats de la Festa de la Verema d'enguany, el taller artesanal de most, que estava encarat sobretot als més menuts, va ser tot un èxit. Els petits es van poder endur el raïm que havien aixafat prèviament en una petita ampolla, de la qual van dissenyar ells mateixos l'etiqueta. Un bon record que també serveix perquè els nens aprenguin una tradició molt arrelada a la comarca.
Al vespre, l'espectacle de cloenda El somni d'en Veremall, de Gog i Magog, va aplegar també un nombrós públic que va seguir amb atenció una història màgica sobre el procés d'elaboració del vi.


Miguel Etxeberi és un petit productor de formatges del País Basc francès. Ven els seus productes en fires de tot Catalunya i ahir, per cinquè any consecutiu, no es va voler perdre la Festa de la Verema, a Artés.

La crisi s'ha fet notar a la Festa de la Verema?
No. La veritat és que les vendes han anat molt bé. Els clients catalans són bons compradors. De fet, molts d'ells em segueixen per les diferents fires on vaig.
Quin és el seu producte estrella?
La meva especialitat és el blau d'ovella, és com una penicil·lina natural. També es ven molt el d'ovella suau i el fort.
Té la parada plena d'ikurriñas i de banderes de l'Atlètic...
Sí, en sóc aficionat. Però l'Atlètic no és el Barça i em sembla que aquest any, tot i que hem començat bé, ens tocarà patir una altra vegada.
Ha tastat algun vi del Bages?
Sí. Es fa bon vi en aquesta terra, la mostra és la mateixa festa.


Francesc López exposa els seus articles a Artés des de fa 22 anys, quan muntava parada a la fira de primavera. A la Festa de la Verema ha barrejat, en un sol espai, poesia i art.

Dóna poesies als visitants i ven articles de joieria...
Sóc ceramista i escultor i aquí a la parada he dut peces de plata. Ara, però, m'ha agafat més per la paraula i per això regalo poesies a la gent que passa per davant.
Com han anat les vendes?
Bé, em vaig defensant.
Així no ha notat la crisi?
De la crisi, jo en dic depre, de depressió. La gent està deprimida i això influeix en la vida.
I això li ha repercutit en les vendes?
Potser sí, però crec que més o menys ha anat igual que l'any passat, quan tenia la parada ubicada a la carretera. Enguany, aquí (baixant de la plaça Vella) també és un lloc de pas. La crisi, no la noto, però jo sóc sol i no tinc ni fills ni una hipoteca per pagar.