´Quan va guanyar el Barça vaig repicar´

CARME GARRIDO | CALLÚS
Quants anys fa que és campaner?
Uns 25 anys. El campaner que hi havia va morir i la gent encarregada s'anava fent gran i no podia pujar a dalt del campanar. Ningú tocava campanes. Durant un temps, la gent avisava al mossèn que s'havia mort algú i es feia la missa però no es tocava res. Com jo vivia davant de l'església, m'ho van demanar i vaig acceptar fer-ho.
En quines ocasions toca?
A Callús, toco per un mort, per missa i per algun bateig. N'hi ha més de tocs, fins i tot per escampar el mal temps, però no els recordo tots i no els faig. De vegades també faig repicades per algun fet alegre que ha tingut lloc. Sense anar més lluny, quan el Barça va guanyar les tres copes vaig pujar al campanar i vaig repicar. No m'ho penso gaire a l'hora de fer una repicada per una cosa maca. El que no he tocat mai és el toc de quan es mor un bebè; no sé ni com es fa.
La gent distingeix què signifiquen els tipus de tocs?
Els de Callús sí. Ara bé, cadascú té la seva manera de fer-ho i si anés a alguna altra església segurament no sabrien què toco.
També s'encarrega del rellotge del campanar?
Sí. Abans s'havia de pujar els 113 esglaons que hi ha cada dos dies per donar-li corda perquè toqués les hores. Fa uns quinze anys que es va mecanitzar aquest procés i ara té uns motors que s'engeguen al vespre i li donen corda. Ara només m'encarrego de posar-lo en hora i engreixar-lo cada quinze dies.
Què li sembla que el Grup de Recerca faci aquest tipus de treballs?
Em sembla perfecte. Tot el que impliqui aprendre coses sobre la història està molt bé perquè, per exemple, jo durant la Guerra Civil era molt petit i no recordo gaires coses. Amb aquestes iniciatives amplio els meus coneixements.
Creu que hi haurà continuïtat de campaners a Callús?
I tant! Primer he de morir jo. Quan jo falti, la meva dona sap de tocar-ne i els meus fills i els néts també. Les han tocat alguna vegada que jo no he pogut.



Callús va arribar a tenir fins a 22 campanes repartides pels diversos edificis del poble, durant els segles XIX i XX. Aquest és un dels descobriments de l'estudi que el Centre de Recerca Callussenc ha fet aquest any per recuperar la memòria popular sobre aquest objecte, un dels que té més història i simbolisme del municipi. En la investigació tampoc no s'han oblidat d'aquells que les feien funcionar: els campaners. La localitat és una de les poques del Bages que encara no ha automatitzat el toc de les campanes (excepte el toc de les hores) i, a més a més, conserva aquesta figura per avisar el poble dels esdeveniments.
L'objectiu d'aquest treball de recerca, que serà difós avui en la diada dedicada a les campanes, els campanars i els campaners, és recuperar la història del patrimoni de la localitat i difondre els coneixements històrics i socials relacionats amb Callús.
Segons la recerca, al terme municipal de Callús hi ha actualment 8 d'aquestes 22 campanes. De les que tenen un ús litúrgic, tres es troben al campanar de l'església parroquial de Sant Sadurní; dues, a la capella de Santa Maria de Viladelleva i l'última és situada a la capella del Sagrat Cor d'Antius. Una de les dues civils pertanyia a la fàbrica de Cal Cavaller. Quan va tancar la fàbrica, aquesta campana se la va quedar el comitè de treballadors de la fàbrica tèxtil. Fa un temps, la van donar al municipi com a patrimoni local. Un cop restaurada, serà exposada a l'ajuntament. L'altra campana es troba al vagó de tren de l'Ecorail, en commemoració de l'antiga estació. Les 14 campanes més de què té constància aquest estudi van desaparèixer, algunes durant la guerra civil, segons asseguren els veïns més veterans del poble, que van viure aquells fets.
A Callús, segons aquesta recerca, l'ús de les campanes en tot aquest temps no ha estat únicament vinculat a l'activitat eclesiàstica. Abans que s'inventés l'electricitat, durant els segles XIX i XX, s'utilitzaven a les fàbriques callussenques per anunciar els torns de treball dels obrers tèxtils i també per avisar de l'arribada i la sortida dels trens als passatgers que anaven i venien de Manresa.
Pel que fa als campanars, el treball que ha fet pel grup explica que el municipi en té tres: el de l'antiga parròquia, el de Santa Maria de Villadelleva i el que actualment és en funcionament, el de l'església de Sant Sadurní. Aquest últim va ser enderrocat durant la guerra civil (1936) i no es va reconstruir fins al 1951. Durant aquests anys, Callús no va tenir ni campanar ni campanes per tocar, ja que aquestes també havien estat confiscades en aquell període.
Tot i que molts dels municipis del Bages han deixat de tocar campanes o han instal·lat algun sistema automàtic per tocar-les, Callús encara disposa de la figura del campaner tradicional. L'Antoni Sanmartí és l'encarregat de tocar les tres campanes de Sant Sadurní a mà quan els veïns li ho demanen, ja sigui per una mort, per un bateig o per qualsevol altre motiu. Abans d'ell, hi va haver altres campaners com Joan Muns Jubert, que va ser l'últim campaner de l'antiga església de Sant Sadurní i el primer de la nova.

Restes romàniques a Callús
La recerca feta pel centre callussenc ha trobat restes romàniques als ciments del campanar de l'antiga parròquia de Sant Sadurní. Segons aquesta investigació, sota el campanar hi ha una nau d'estil romànic, que va quedar integrada amb les construccions posteriors d'ampliació de l'església del 1803 i el 1903 i de la rectoria. En aquest descobriment, el centre de recerca va disposar de la col·laboració de l'entès en la matèria, Francesc Villegas.
Aquesta església actualment no té activitat perquè durant el segle XX aquest edifici havia quedat llunyà del centre del poble i les autoritats eclesiàstiques van decidir construir una església nova dins del nucli urbà de Callús.