´On hi ha tradició sardanista, no n´hi ha de castellera´

Cap de colla dels castellers de Súria.L'abril del 2008, els Salats es van constituir com a colla i es van convertir en la segona del Bages. En un any i mig ja han assolit castells de set

La colla Salats de Súria celebrarà avui a la tarda el final de la temporada amb la seva diada castellera. Aquest any, la festa disposarà d'una novetat: un bus urbà realitzarà un recorregut exclusiu per aquesta celebració per tal de recollir aquells que vulguin arribar-se fins al Poble Vell. A partir de les 6 de la tarda hi haurà una actuació dels Salats i de dues colles convidades: la Global de Salou i els castellers d'Altafulla. Tot seguit, els castellers realitzaran una cercavila fins al centre del municipi. A la nit, després del sopar a Ca l'Agut, tindrà lloc un concert a càrrec dels grups Repoker, Tio Tirito i un DJ.
D'on va sorgir el grup?
El fet d'assajar per les caramelles hi va tenir a veure. L'any passat, ens vam ajuntar tots els grups de caramelles i vam fer un castell. Vam agafar una dinàmica d'assaig i vam decidir fer un grup casteller. Vam començar al revés. Normalment, primer es consti-tueix una junta i després s'estableixen els estatuts. Els Salats ho vam fer al revés; el fet que s'apuntés gent va generar la necessitat de reglar l'activitat. Al principi érem tres persones i ara arribem a uns 120 membres.
Per què Salats?
El nom no sé qui el va proposar exactament, però quan es va constituir l'entitat i vam sentir aquesta idea, tothom va tenir clar que ens diríem així. El nom juga amb el doble sentit, perquè la sal i les mines de potassa són un símbol de Súria i, a banda, considerem que tenim salero. De fet, el color de la camisa és del mateix color que la potassa.
L'entorn poc casteller que hi ha al Bages els dificulta l'aprenentatge?
No, però ens costa molts quilòmetres. Per aprendre coses a nivell de tècnica, ens hem de moure bastant. Tinc la teoria que als llocs on hi ha més tradició sardanista, això va en detriment de les zones on hi ha tradició castellera. A Súria, per exemple, sempre hi ha hagut activitat sardanista, moltes sortides i concursos. A la zona de Tarragona, en canvi, sempre hi ha hagut més tradició de castells. Sembla com si aquestes dues activitats es contraposessin. Ara, per sort, costa menys traslladar-se a altres llocs i els castells poden arribar a tot arreu.
Com ho fan per aprendre'n?
Anant a veure castells, preguntant les tècniques, assajant... La gent castellera que fa molts anys que en fa et va aconsellant. Per exemple, els Minyons de Terrassa ens han ajudat des del principi perquè tenen molts anys d'experiència, en saben molt i ens ensenyen petites coses que fan que cada vegada millorem més. Però també hem agafat idees de colles de Tarragona, de Valls... Hem de tenir en compte quin tipus de gent tenim a la colla per treballar, perquè no totes les colles tenen el mateix nombre de membres i cadascun d'aquests té una fisonomia diferent. Per tant, hem d'adaptar els consells al nostre grup.
Han partit de zero?
El 98%, sí. És una experiència molt maca perquè precisament, com que partim de zero, el llistó se supera amb qualsevol cosa que es fa. La nostra gràcia és que sempre millorem. La dificultat ve passats els anys, quan s'ha de mantenir un alt nivell o intentar superar-lo. Hi ha colles que han arribat a fer castells de 9 o de 10 pisos i han tingut moments que han vist molt difícil poder-ho superar.
Esteu contents amb els resultats d'aquest any i mig?
Molt satisfets. Creiem que hi ha poques colles a Catalunya que hagin aconseguit fer castells de gamma alta en tan poc temps. Ja ens considerem una colla de set perquè hem fet castells de set. Som conscients també que el nombre de gent que participa cada temporada a la colla condiciona els castells que pots fer i els que no.
Algun objectiu per a la temporada vinent?
Els objectius depenen molt de l'actuació que fem a la diada. Encara no els tenim marcats.