Científics americans investiguen la sal del Bages per trobar pistes de la vida a Mart

ENRIC BADIA/CARME GARRIDO/MANRESA Hi ha hagut vida a Mart? I com es pot descobrir si n´hi ha hagut mai? Dos científics americans, Jack Griffith i Smaranda Willcox, treballen sobre la hipòtesi que si n´hi havia devia ser fa mil milions d´anys i creuen que el rastre biològic en aquest planeta es podria trobar en els cristalls de sal. I si hi ha sal en algun lloc, aquest és la conca potàssica catalana, que inclou el mineral de llocs com Sallent, Súria i Cardona. Fa poc, la NASA ha descrit la presència de sal a Mart.
Després de dur a terme treballs sobre els components biològics emmagatzemats en les partícules de la sal en vells jaciments dels Estats Units, els dos científics s´han traslladat recentment a la conca minera catalana, concretament a Vilafruns (Balsareny), per prendre mostres de sal molt més jove que l´analitzada fins ara, amb la qual volen aprofundir en el coneixement del procés de conservació de la cel·lulosa en els cristalls salins.
Griffith ha explicat a Regió7 que el seu interès científic se centra a descobrir quants anys pot sobreviure el material biològic sense degradar-se per causes ambientals. La hipòtesi dels americans és que els cristalls de sal ofereixen un ambient molt protector en el qual les biomolècules poden existir molt més temps que en qualsevol altre ambient.
Primer van dedicar-se a estudiar cristalls de sal molt vells. «Sabem de les nostres investigacions en llacs salats moderns com el Gran Llac Salat als EUA que l'aigua del llac salat conté una quantitat gran de material biològic, incloent-hi fibres de planta com cel·lulosa, molècules lliures d´ADN, proteïnes i també bacteris i virus bacterial», segons explica Griffith. El científic americà explica que, «quan l'aigua s'evapora, els cristalls de sal es formen en el fons o els bancs del llac salat modern, i la matèria biològica pot quedar atrapada dins dels cristalls de sal».
A la Universitat de Nord Carolina on treballen Griffith i Smaranda Willcox es fa una observació a través de potents microscopis. Allà es fa una neteja de la superfície dels cristalls de sal amb molta prudència per evitar qualsevol contaminació. Després es dissolen els cristalls en aigua altament purificada. Les molècules biològiques es recullen llavors utilitzant una centrifugadora i finalment queden a punt de fer l´examen al microscopi electrònic.
Fins ara, la investigació que han fet els científics americans s´ha centrat en material dipositat fa 253 milions d'anys «quan hi havia només un continent gran anomenat Pangea». És un dipòsit molt vell, situat a l'estat de Nou Mèxic, als EUA, i està a 700 metres sota terra.
«Mentre que l'examen dels cristalls de sal moderns mostrava una riquesa de material biològic, l'examen dels cristalls de sal de 253 milions d´anys mostrava només dos components biològics: quantitats minúscules de molècules d´ADN, el component genètic de totes les cèl·lules, i una quantitat molt gran de fibres de planta, cel·lulosa», segons Griffith.
Per confirmar les seves hipòtesis, els investigadors volen fer anàlisis de cristalls salins més vells i més joves que els estudiants fins ara. Els primers els poden trobar als Estats Units, però els dipòsits salins més joves cal buscar-los a Europa. En aquest sentit, Griffith està interessant en la reserva salina del Bages, de fa uns 35 milions d´anys. La localització de Sallent la van trobar seguint els passos del professor Juan José Pueyo, del departament de Geologia a la Universitat de Barcelona. En un dels seus articles, Pueyo caracteritzava el contingut químic de cristalls de sal recollits a Cardona.
Griffith i Willcox han pogut treballar a l´interior de la mina de Vilafruns amb sal fresca. Se´n van endur 15 quilos de mostres al seu laboratori per a l'anàlisi.
D´aquí a un parell de setmanes, Griffith espera poder tenir els primers resultats sobre el contingut biològic de la sal bagenca, tot i que l´estudi definitiu arribarà molt més tard. «Estem molt esperançats –afirma Griffith– en el fet que trobarem no solament fibres de cel·lulosa, sinó també una varietat de molècules biològiques diferents o cèl·lules que no apareixien en el material analitzat de fa 253 milions d'anys. Els nostres descobriments afegiran un altre punt en el timeline geològic de degradació material biològica», segons el científic nord-americà.
Els dos estudiosos no descarten tornar a la mina de Vilafruns o, fins i tot, a mines de la zona d´Aragó per experimentar amb noves sals.