Els camions representen una quarta part dels vehicles que utilitzen l´eix transversal

TRÀNSIT LENT A L'EIXUn de cada quatre vehicles que circulen per l'eix transversal és un camió. Aquesta tendència s'ha anat mantenint invariable any rere any des de l'estrena de la carretera, a final del 1997. Tot i que la via va néixer amb la voluntat de connectar les comarques interiors, una bona part dels vehicles pesants que l'utilitzen recorre la carretera de cap a cap, tot col·lapsant el trànsit intern de turismes

J. S./REDACCIÓMANRESA
Un dels quatre primers vehicles que un conductor troba en entrar a l'eix transversal (C-25) és un camió. La dada, prou significativa, serveix per quantificar la densitat del trànsit lent de la carretera: el 24% del total de vehicles que hi circulen. Un percentatge que s'ha mantingut invariable des de l'estrena de l'eix transversal: ja el 1998, el primer any complet de servei de la via, els vehicles pesants van representar el 23% del total. Amb una diferència, però: si aleshores els camions que utilitzaven diàriament de mitjana la C-25 eren 1.470, l'any passat en van ser 2.618. Un augment del 84,8% que ha estat pràcticament paral·lel al del pas de vehicles lleugers (el 87%), de forma que l'increment global del trànsit en deu anys ha estat del 85,3%.
Així, segons dades del Servei Català del Trànsit, l'any 2008 la mitjana de vehicles diaris totals a l'eix transversal va ser de 10.902, gairebé el doble dels 6.380 que van utilitzar la via diàriament el 1998. Aquell any, el nombre diari mitjà de camions va ser de 1.470 (el 23% del total), mentre que aquest 2008 va ser 2.618 (el 24%). D'aquesta manera, cada any, el percentatge de pas de vehicles pesants respecte al total s'ha mantingut de forma similar, amb valors que s'han mogut entre el 22% i el 26%.
Això significa que l'eix transversal, malgrat ser concebut com una via de trànsit intercomarcal, ja va ser utilitzat d'entrada per una gran quantitat de camions de pas, amb la qual cosa les veus que criticaven que la via hagués nascut amb un sol sentit de circulació no van tardar gaire a sentir-se. Ara, dotze anys després de l'estrena, la Generalitat ha començat les obres de desdoblament, actuació amb la qual s'espera poder assolir aquest propòsit. De moment, les obres han començat en el tram entre Vic i Girona, però la conversió en autovia no es preveu que estigui del tot completa fins al 2013.
Una ullada detallada en els tres trams de l'eix transversal permet corroborar la impressió general que tenen tots els usuaris habituals de la via: molts dels vehicles pesants de la C-25 són transportistes de mercaderies que fan servir l'eix per moure's entre Europa i el centre de la península, i no pas per desplaçar-se entre les poblacions que uneix aquesta carretera, la finalitat amb què va néixer la via. Aquesta situació és perfectament visible si s'observen les dades de trànsit del tram de l'eix transversal entre Manresa i Cervera: amb relació als altres dos, és el menys freqüentat pels conductors de cotxes (ja que travessa una zona menys poblada), però, en canvi, registra el mateix volum de camions que els altres dos trams.
Així, l'any 2008, van circular diàriament entre Manresa i Cervera (passant per Calaf) una mitjana de 2.654 vehicles pesants, és a dir, el 44,8% del trànsit total en aquest tram, 7.847 (la resta, 5.193, eren vehicles lleugers). Aquesta xifra absoluta de camions és similar a la dels trams entre Manresa i Vic (2.942) i entre Vic i Girona (2.401), amb una diferència rellevant: en aquests dos trams, el trànsit de camions representa, respectivament, el 24,3% i el 19,5% del total, ja que hi circulen molts més vehicles lleugers que en el tram de Cervera a Manresa. En canvi, hi passa el mateix nombre de camions, la qual cosa demostra que la majoria creuen de cap a cap tot l'eix transversal, des de Girona fins a Cervera, en lloc d'utilitzar l'alternativa de pagament, la AP-7.
El reivindicat desdoblament de la C-25, que s'ha començat a executar a la zona de Gurb, a Osona, vol posar fi a aquest problema i permetre donar una fluïdesa més gran al trànsit interior en aquesta carretera. L'obra, però, té un termini d'execució de tres anys, per la qual cosa difícilment estarà acabada dins el termini previst, que era inicialment del 2009 al 2011. L'endarreriment no serà només d'un any, sinó que previsiblement anirà més enllà, ja que ara el Govern parla del 2013 com a data. El retard ha estat degut a la situació econòmica i a les condicions de la concessió que va imposar el Govern per repartir la inversió entre diferents empreses constructores.
Un cop s'estreni la nova autovia, serà el moment de comprovar si el doble carril alleugereix efectivament el trànsit de la via o si, al contrari, atreu a la carretera un nombre més elevat de camions, amb la qual cosa el problema actual es podria repetir. Per aquest motiu, el Govern manté la porta oberta a la possibilitat de fer pagar un peatge als camions, amb l'objectiu de fer dissuadir del seu pas per l'eix i de portar-los fins a l'autopista AP-7.