´Cal una convocatòria especial perquè advocats experts puguin ser jutges´

La consellera de Justícia va concedir una entrevista a Regió7 en la visita que va fer dissabte al nou Palau Judicial en la jornada de portes obertes. Considera que Manresa ho té tot per poder ser capital judicial de la Catalunya central i tenir un tribunal d'apel·lació, les actuals audiències provincials

ENRIC BADIA / MANRESA Montserrat Tura ha posat una marxa més al departament de Justícia de Catalunya, on el seu antecessor en el càrrec, Josep Maria Vallès, ja havia posat les bases per al canvi en alguna de les àrees fonamentals. Si en algun lloc s'ha vist la mà del nou Govern, en el departament de Justícia és ben visible. A la titular actual se li haurà de reconèixer l'habilitat d'haver sabut encomanar la seva energia i capacitat de treball a tot el departament i haver mogut situacions que estaven enquistades, com la situació de les seus judicials a Manresa. Acostumada a mirar endavant, proposa que advocats experts puguin fer de jutge.

Manresa té un Palau de Justícia que disposa d'espai i serveis, però Manresa té només tres jutges titulars d'una desena de magistrats. Això és un problema, perquè els jutges no es consoliden a la plaça.
Efectivament. Som la comunitat autònoma amb més palaus de justícia moderns, amb més informatització. Estem molt avançats i quan analitzem quin és el nostre problema veiem que és la rotació, i la situació de caràcter interí que tenen molts professionals de la justícia. Disposem de molts mitjans, ara hem de resoldre, o han de resoldre, perquè en el tema de jutges i dels secretaris no depèn de nosaltres.

No tenim jutges a Catalunya?
És un problema de motllo, de fàbrica. A l'escola judicial hi ha promocions de 120 jutges, mentre que a fora se'n necessiten 300. Hi ha molts jutges substituts, s'han de doblar molts jutges perquè estan col·lapsats. I en la reforma que s'ha aprovat a les Corts es parla dels jutges d'adscripció territorial i s'ha de veure com s'aplica si no hi ha jutges. Jo reclamo que es faci una convocatòria extraordinària pel quart torn. Es permet a juristes i advocats amb molts anys d'ofici de poder accedir a la plaça de jutge després d'haver passat un examen.
Per una part dels jutges no és ben vist, però no tinc cap problema a demanar-ho, perquè si no es fa una convocatòria de quart torn i, a més a més, àmplia, no ens en sortirem. Si no tenim jutges, la gran inversió que fa Catalunya no es pot rendibilitzar. I això no depèn de nosaltres, despèn del ministeri de Justícia i del Consell del Poder Judicial.

El Palau de Justícia s'ha previst per poder créixer?
Té possibilitats de poder encabir sales d'apel·lació o tribunals d'apel·lació (les actuals audiències provincials), seria complir un desig compartit. També té espai per a la futura reforma de la creació de serveis comuns, que és el que s'ha aprovat ara recentment com a gran llei de reforma de la justícia.

L'edifici judicial ha generat bones sensacions?
Més que bones. Ha fet una aportació a la generació del centre històric. Ha substituït un conjunt d'edificis que cap no complia els requisits ni les condicions de treball i que estaven escampats per tot Manresa. Jutges, secretaris, forenses, tots estan contents.

Tal com està l'activitat judicial les darreres setmanes, considera que es pot assegurar que tothom que hi ha a la presó s'ho mereix?
Crec que el sistema té prou garanties per condemnar un innocent. Una altra cosa és els qui hi ha en presó preventiva. Si hi són és perquè hi havia motius raonables per retenir-los.

Què s'ha fet malament perquè ens hagin aparegut casos Pretòria?
No ho sé. Però el que puc dir és que els qui tenim el concepte d'entrega d'una part de la nostra vida a la política, els qui han tingut i els qui tenim responsabilitats de govern, i veiem que hi ha gent, companys, que aprofiten la seva responsabilitat en benefici propi perquè es deixen temptar pels diners, ens sentim molt decebuts i maltractats per aquestes persones. Els qui treballem pel bé comú ho podem fer amb més o menys encert, ningú no està il·luminat per una gràcia divina, però ho hem de fer honestament. I quan apareix un signe de delinqüència, d'apropiar-se allò que no li pertocava, d'haver-hi una cosa il·legal, s'ha d'actuar amb molta contundència contra cada una d'aquestes persones, perquè, si no, s'acabarà instal·lant en l'opinió pública, si no s'hi ha ja instal·lat, que tots hi som per un profit personal, quan no és veritat.

Mals dies per a l'ofici de polític.
La temptació del diner és present en qualsevol professió, també hi ha advocats, o metges o enginyers que fan coses que no han de fer.

Que els polítics siguin més honestos és un desig compartit, però s'ha de fer alguna cosa més per extremar el control?
Quan hi ha un cas d'aquest tipus tenim la sensació que hem de revisar les normes, però com més controls s'efectuen, aquells que els volen corrompre també troben mecanismes més sofisticats. Durant uns anys hem cregut que tot el procediment urbanístic era massa embolicat, i ara, quan apareix un cas, pensem que encara és insuficient. Els que volen cometre el delicte són com els corcs a la fusta: allà on no hi ha forat, n'hi fan un. Han de saber que el càstig social és dur i implacable. El sistema està bé, però a vegades entre el fet denunciat i el resultat passa tant de temps que no ho sembla.

El Partit Socialista surt gaire ressentit del cas Pretòria?
Sí, però de la corrupció en sortim tots ressentits. Ens sentim ferits pels nostres propis companys. Però des del punt de vista polític afecta tots els partits. La corrupció afecta el Partit Popular, que en té i en té molta i ha arribat a qüestionar els poders de l'estat, quan no s'han de qüestionar; en té Convergència, en té el Partit Socialista, i això fa mal a tota l'activitat política. Això fereix els qui som al món de la política, però també la gent que ens hauria de tenir com un referent.

Com veu la polèmica entre jutges per tal com s'ha dut el cas Palau de la Música?
No em cansaré de repetir la importància que té que en l'estat de dret a tothom se li respectin els drets. Hi ha d'haver respecte pel poder judicial en el seu conjunt. Quan a un jutge li pertoca ins- truir una causa tan complicada com la del cas Millet-Montull, el que hem de fer tots és fer-li costat. I pel que fa al departament de Justícia, hem de fer-li costat. Han ocorregut coses en aquests últims dies que jo ja he dit que no m'han agradat.