´Les dades ens diuen que no podem atribuir la caiguda a la durada del trajecte´

D. B.MANRESA La posada en servei del metro comarcal, el 9 de febrer del 2008, va suposar per als ramals del Bages i l'Anoia una moneda de cara i creu. La cara, que tant en un tram com en l'altre pràcticament es doblava la freqüència de trens que s'oferia fins a aquell moment. La creu, que aquest increment del servei, i sobretot el que s'activava des de Martorell, portava de bracet un augment del temps de trajecte des de Manresa i Igualada cap a Barcelona d'entre 9 i 15 minuts més.

Des del moment que es va implantar el metro comarcal, Ferrocarrils ha reconegut que el temps de trajecte entre les dues capitals comarcals i Barcelona (supera l'hora i mitja) és molt poc competitiu, i que en el darrer any i mig s'ha agreujat. Tot i això, Ramon Borrell, director general de la Unitat de Negoci de Tren de Ferrocarrils, assegura que les dades i enquestes que tenen a les seves mans mostren que "no es pot atribuir la caiguda d'usuaris en aquests trams a la durada del trajecte" cap a la capital catalana. Borrell afirma que la pèrdua de demanda pel factor temps "és menor que l'augment de la mateixa demanda que hem experimentat pels moviments de petit recorregut que ha generat l'ampliació del servei". El director general de la Unitat de Negoci de Tren de Ferrocarrils veu en els registres d'atur l'element clau en la pèrdua d'usuaris: "ho evidencia el fet que les gràfiques d'atur que tenim, municipi per municipi, coincideixen plenament amb les gràfiques de viatgers". Aquest fenomen s'ha accentuat especialment aquest 2009 en el tram entre Martorell i Sant Andreu de la Barca, amb un descens proper al 9%.
Davant aquest panorama, Borrell ha valorat que no hi ha gaires mesures a emprendre, "perquè la capacitat que tenim com a empresa de transport és l'oferta de servei. I amb aquesta premissa, el que no farem segur és reduir servei".

Nous trens l'any que ve
Respecte del temps de viatge entre Manresa i Igualada i Barcelona, Ramon Borrell ha explicat que es podrà esgarrapar algun minut (entre 3 i 4) amb la posada en servei de nous trens que poden desplaçar-se a més velocitat i tenen un marge més curt de frenada.

Alguns d'aquests combois ja han començat a operar, però la millora de la velocitat no serà factible, segons Borrell, fins que tots els trens que prestin el servei a la línia siguin de la mateixa tipologia.

El director general de la Unitat de Negoci de Tren de Ferrocarrils de Ferrocarrils ha precisat que això serà una realitat en els propers mesos, al llarg del primer semestre del 2010.
Borrell també ha explicat que en aquests moments no hi ha projectes previstos a mitjà termini, com per exemple desdoblaments de trams de via, que permetin una ampliació de la capacitat de servei de la línia Llobregat Anoia.