El laberint de Sant Salvador de Guardiola

La inestable situació política al municipi bagenc va esclatar a final de juliol, quan una bufetada va deixar l'equip de govern en minoria. Des de llavors, s'ha evidenciat la ingovernabilitat de l'Ajuntament, a causa de la fragmentació del ple i de la difícil relació personal entre els seus integrants. A l'horitzó hi ha la moció de confiança anunciada per l'alcalde, Albert Miralda

PEPA MAÑÉ I SANT SALVADOR DE GUARDIOLA El futur del ple de l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola és difícil de preveure atesa la situació d'atomització dels representants polítics: en un ple d'onze regidors es va començar el mandat ja amb cinc grups polítics i actualment n'hi ha vuit (pràcticament cada regidor és un grup). La inestabilitat es dóna tant al govern com a l'oposició i, a banda de les diferències polítiques, també hi tenen un destacat paper les difícils relacions personals entre els integrants del ple. A més, dificulta la gestió de la crisi que hi hagi poca influència de l'exterior via les cúpules de partits, tenint en compte que el principal grup del ple són els independents de Gent pel Canvi (GPC) i els més nombrosos són els regidors no adscrits.

La moció de confiança
A hores d'ara, l'alcalde, Albert Miralda, necessita trobar suport per tirar endavant la moció de confiança que ha anunciat per al proper ple. Com que l'haurà de presentar vinculada a les ordenances fiscals (és un requisit legal que es relacioni amb un acord ja debatut, i no aprovat, al ple), necessita la majoria absoluta dels membres que formen la corporació. Això vol dir que necessita, com a mínim, sis vots a favor. Una missió difícil. Però si la moció no s'aprova s'entreveu també difícil que des de l'oposició es pugui articular una alternativa de govern.

La bufetada
La situació d'ingovernabilitat s'ha anat posant en evidència des que l'equip de govern, fruit d'un pacte entre Gent pel Canvi i ERC, va quedar en minoria a final de juliol. La inestabilitat del govern feia temps que es coïa, però no va esclatar fins al final d'un ple quan una picabaralla entre els regidors Jeroni Lloys, al govern, i Genís Benítez, a l'oposició, va passar a les mans. La bufetada de Lloys a Benítez va comportar l'expulsió del de Gent pel Canvi del govern. Lloys va decidir conservar l'acta de regidor i passar a l'oposició, en considerar que se l'havia fet fora per ser un dels "més crítics" del govern.
Al govern va quedar-s'hi Montse Santisteban, parella del regidor destituït. El mateix Lloys l'havia posat enmig de la seva picabaralla amb Benítez, en acusar-lo "d'insultar i vexar habitualment la meva companya sentimental". Pel que fa a l'alcalde, tot i reconèixer de seguida que la situació de Santisteban al govern era "difícil", la hi va mantenir fins a principi d'octubre, quan li va retirar les carteres argumentant "falta de confiança". La regidora, que també va engruixir l'oposició, va passar a l'atac, acusant Miralda de ser "dictatorial".

Un mandat complicat
La trencadissa del grup municipal de Gent pel Canvi ha fet esvair la il·lusió que va generar la candidatura independent en les eleccions municipals del 2007, ja que en el seu debut es va convertir en la primera força al consistori. I l'acord amb Esquerra, representada per Jaume Casanovas, li va permetre accedir al govern i a l'alcaldia, que va recaure en Miralda, exregidor de CiU.
Precisament, va ser la federació nacionalista la que va sortir més malparada dels comicis, ja que va passar de set a tres regidors. A Sant Salvador, CiU hi havia governat des de les primeres eleccions municipals (1979), i sempre amb majoria absoluta. Els darrers 16 anys, l'alcalde va ser Tomàs Roset, que ja no aspirava a la reelecció.
En la recta final del darrer mandat de Roset va generar un fort debat la redacció del nou pla general urbanístic. Precisament, en el grup de treball que es va crear per argumentar l'oposició a aquest pla hi havia representants de GpC (Miralda, Jordi Escudé, Montse Santisteban...), d'ERC (Casanovas) i de l'Entesa (Jordi Gordillo).

Oposició incisiva
En el primer ple del mandat, l'oposició ja va recriminar al nou govern que aprovés una assignació de sous per a sis regidors que gairebé doblava la que percebia l'anterior govern de CiU i PSC, format per vuit regidors. Aquest tema ha sortit d'una manera recurrent al llarg d'aquests dos anys. I, fa un mes, aprofitant la posició de feblesa del govern, l'oposició, tot i estar atomitzada, es va unir per forçar la rebaixa dels sous.
Abans d'esclatar la crisi de govern, l'oposició en bloc ja havia furgat en unes presumpres irregularitats urbanístiques que beneficiaven un familiar de l'alcalde. Un altre tema que l'Entesa també ha portat als tribunals són les quotes per al subministrament d'aigua. A més a més, als tribunals també s'hi han enfrontat el regidor Jeroni Lloys i l'esposa de Pere Cots (CiU) pel preu d'un videoprojector.

Fragmentació extrema
La remor a les files de l'oposició també ha estat continuada. La categoria de regidor no adscrit, a hores d'ara la més nombrosa al ple de Sant Salvador, la va estrenar Genís Benítez el juny del 2008, quan va ser deslegitimat pel PSC.
Pel que fa a CiU, just començar el mandat, la cap de llista, Anna Maria Torra, va dimitir per incompatibilitat amb la seva feina de directora de la Masia del Calvet, de titularitat municipal. Això va comportar l'entrada de Jordi Font.
I la crisi del govern també ha portat una escissió a les files de CiU: a principi del mes d'octubre Cots va deixar la formació, després que li retiressin les funcions de portaveu, però es va mantenir al consistori. Cots va assegurar que s'oposava a les suposades pressions que rebia per pactar amb el govern de Miralda.
La intervenció de l'executiva comarcal de CiU, que ja ha descartat un pacte estable a Sant Salvador, és una de les poques influències externes que arriben al ple. El mateix alcalde es lamenta sovint que troba a faltar el paraigua d'un partit. Potser per això flirteja, especialment, amb el PSC.