Mor Llorenç Planes, activista cultural i del catalanisme a Balsareny

ENRIC BADIAMANRESA
Llorenç Planes va morir ahir a la tarda després d'una dilatada trajectòria de compromís amb el món de la cultura i la llengua catalana. Va ser un referent a Balsareny, el seu poble d'adopció, pràcticament fins als darrers anys. Ha mort als 97 anys i el seu funeral és previst que se celebri divendres a 2/4 de 12 del migdia a l'església parroquial de Balsareny. Avui, de les 9 a les 2 i de 4 a 9, i demà, de les 9 fins a l'hora del funeral, serà oberta la capella ardent al tanatori de Balsareny. L'any 1987, com a reconeixement a la seva ja dilatada vinculació al catalanisme i a la cultura, va rebre el premi Bages de Cultura, amb la qual cosa era no només Balsareny, sinó la comarca, la que l'homenatjava. Un any abans, Balsareny li havia atorgat la medalla d'or.
Planes era fill de Bagà, però va arribar a Balsareny quan encara era un nen, als 11 anys. La vida el va portar a passar la seva joventut a Barcelona, un període que va coincidir amb la repressió de la dictadura de Primo de Rivera, però que li va servir per connectar amb els primers grups vinculats al món del catalanisme i per descobrir el moviment cultural català, segons recordava anit l'estudiós Ramon Carreté.
El seu retorn a Balsareny va coincidir amb la República, als anys 30, i també amb les possibilitats de portar a terme uns primers anys de moviment cultural en aquesta població.
La seva activitat en el món de la cultura es va fer evident sent un dels fundadors del grup Palestra, de Batista i Roca, i a nivell local creant la secció dels Minyons de Muntanya d'aquest mateix grup a nivell de Balsareny. L'entitat va ser la precursora de l'escoltisme a la població.
L'any 34, l'estat va fer clausurar Palestra, i aleshores va començar una activitat cultural amb més silenci, però igualment activa. Es va vincular políticament a Acció Catalana i posteriorment a Unió Democràtica de Catalunya, a través del que va ser un bon amic seu, Coll i Alentorn.
Va passar la guerra civil al front de Terol, fent de sastre, que era el seu ofici. Durant un any, va viure al camp de concentració de Guadix, però la seva activitat cultural no havia estat censurada i no tenia antecedents. Això li va permetre renovar el seu compromís amb el país i amb Balsareny.
Als anys 40 va organitzar les primeres ballades de sardanes, i als anys 50 va constituir la primera colla sardanista. Va ser un dels primers a Balsareny a pensar en el paper del castell com a element de promoció cultural. D'acord amb el baró, segons explica Carreté, va organitzar diferents actes al castell, com ara conferències. Entre d'altres, van desfilar per la fortalesa Joan Triadú, Pere Català Roca i l'exposició del diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover Moll, i va ser l'impulsor d'un concert multitudinari de Joan Manuel Serrat i Guillermina Mota, el 1966, i d'una representació dels Joglars.
Va treballar de valent per mantenir la integritat de la festa dels Traginers i va col·laborar, entre d'altres, a la revista Sarment.