DAVID BRICOLLÉ | SANT VICENÇ
Per què un ple municipal que habitualment fa les sessions en família va congregar una cinquantena de persones el dia que es plantejava la compra de la finca de Vallhonesta? La resposta és que Vallhonesta és, per a una gran part dels santvicentins, molt més que una zona de boscos i camps als afores del poble. Parlem de sentiment, però també de certs temors.
Anem a pams. Sentiment. Vallhonesta, porta d'entrada al parc natural de Sant Llorenç del Munt, és trajecte habitual de caminades quotidianes i d'itineraris excursionistes de cap de setmana, el que l'ha convertit en punt de referència des del vessant paisatgístic. S'hi afegeix, a més, l'existència dins aquesta àrea de l'ermita romànica de Sant Pere, que cada 1 de maig congrega centenars de santvicentins en un aplec (l'origen del qual es remunta al segle XVI) que des de fa mig segle organitza el centre excursionista local. Una entitat que ha tingut un paper clau en la valorització d'aquest espai, amb la restauració de l'edifici de Cal Campaner (al costat de l'ermita) com a refugi i la repoblació forestal de l'entorn.
I els temors? La posada a la venda de la finca obre portes i amb elles interrogants sobre el futur. I les obre en una població (la que freqüenta aquest espai) que encara té tendre que fa no pas gaire va sobrevolar a l'entorn d'aquesta àrea la proposta d'un abocador. Abocador que finalment no va prosperar, però l'ombra del qual mai no s'ha acabat de retirar.
