El Bages comptabilitza 10.890 persones que tenen algun tipus de discapacitat

PEPA MAÑÉMANRESA
Al Bages es comptabilitzen un total del 10.890 persones amb algun tipus de discapacitat, segons les dades disponibles del 2008. El tipus d'afectació més important correspon a la discapacitat física (6.411 persones afectades, amb discapacitats motrius i no motrius) amb el 59%. La malaltia mental correspon al 20% de les persones discapacitades; l'afectació psíquica al 9%; la visual al 8% i l'auditiva al 4%. La majoria de persones amb discapacitat a la comarca són majors de 45 anys, mentre que l'afectació per sexes és pràcticament idèntica.
El Punt d'Informació de Discapacitats del Consell Comarcal del Bages aglutina des de fa un any 18 entitats i institucions en una taula territorial que té com a objectiu "sumar esforços per aconseguir una millor qualitat de vida" per a les persones amb discapacitat, segons apunta la tècnica Esperança Escudé. Les reivindicacions "bàsiques" se centren en la "situació evident" dels problemes d'accessibilitat física i de comunicació i en la inserció laboral.
La Taula Territorial de la Discapacitat del Bages està fent un treball intens per fer una radiografia de la problemàtica de l'accessibilitat en l'àmbit de la salut. L'informe s'entregarà a la conselleria perquè es tingui en compte. Hi proposen alternatives, assenyala Escudé, "perquè quan es parla d'accessibilitat es pensa en una cadira de rodes, però també hi ha persones que no tenen braços i que no poden obrir una porta amb un mànec difícil, o bé cecs que es perden en un gran hospital perquè no tenen les indicacions d'orientació a l'abast".
Aquest treball en l'àmbit de la salut es preveu estendre també al comerç, l'educació i el transport públic. "Ens trobem que hi ha autobusos que tenen la plataforma elevadora espatllada i que circulen en comptes d'estar al garatge", exposa la tècnica del Consell.
Conxita Pérez, del servei d'integració laboral d'Ecom, assenyala la importància que les entitats s'adrecin a les institucions. I detalla que, el 1996, la Policia Local de Manresa no tenia informació que hi havia 26 aparcaments per a discapacitats. Actualment n'hi ha uns 140. Llavors hi ha l'incivisme de qui hi aparca sense dubtar-ho "perquè no es multa". Alba Cortina, d'Ampans, ho retrata: "és el principi d'indefensió del discapacitat, perquè, com que és vulnerable, no té dret a queixar-se". També rebutgen els nombrosos obstacles de les voreres, i reclamen que es pensi en panells visuals per a sords i auditius per a cecs. Carme Marco, d'Afocat, posa el dit en una nafra: "a vegades el pressupost és el gran escull".
Cortina incideix també en la qualitat de vida, que "porta al benestar emocional, el sentir-se personal al cent per cent, i això afecta especialment al col·lectiu de salut mental". En aquest aspecte hi té a veure la inserció laboral. Per a Pérez i Marco es necessita sensibilitzar els empresaris. N'hi ha que per llei estan obligats a oferir places, i denuncien que, tot i que se'ls envien treballadors capacitats, inflen la llista de requisits per evitar contractar-los.