Carta a tothom

Amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, la Taula Territorial de la Discapacitat del Bages, que representa moltes d'aquestes persones, vol, aquest any de la seva creació, fer-se visible a la ciutadania de la comarca amb aquesta reflexió.
Tot i que podem dir que molt lentament anem avançant, som moltes les persones que encara no gaudim de visibilitat, que estem tancades a casa sense poder fer una vida normal, no perquè no puguem fer-la, sinó perquè hi ha un munt d'obstacles, de barreres, de prejudicis i d'estigmatitzacions que ens ho impedeixen.

Ens anomenen discapacitats però creiem que som capaços d'aportar tant com vosaltres mateixos a la societat. Som persones i tenim el mateix dret a viure, a treballar, a tenir amistats i a passar-ho bé.

A part del patiment propi, i familiar, de vegades també tenim el de l'estigma. No ens agrada que ens deixeu de banda quan no podem seguir el vostre ritme. No volem quedar en la soledat. Encara que no fem gaire soroll, hi som, i volem formar part de la vostra vida.

Tothom coneix el que són les barreres arquitectòniques, però també hi ha altres barreres en què no pensem mai, i ni les veiem perquè no en som ni conscients: les barreres de comunicació, les barreres socials, les barreres cíviques i, evidentment, els prejudicis.

Suposem que som en un gran magatzem o en una petita botiga o en un restaurant i ve una persona cega a comprar o a menjar. Com pensen que aquesta persona pot fer-ho? Com pot saber on trobar les galetes que li agraden? Pot saber què diu el menú o la carta? Té algun indicador en Braille o algun altre recurs? Pot ser autònoma? Si us plau, tanquin els ulls un moment. És fosc, oi? S'ho imaginen? No els obrin encara. Si no podem fer-los-ho més clar, fem-los-ho més fàcil i, sobretot, si-guem solidàries i solidaris.

Tot i que es va avançant falta molt camí per recórrer. Això val per a tothom i per a totes les discapacitats. Posin-se davant del televisor o de la ràdio i treguin-ne el volum. Què senten? De què s'imaginen que parlen? No apugin el volum encara. Si apujar el volum no és possible, posem-hi textos o llengua de signes i, sobretot, si-guem solidàries i solidaris.

Què passaria si passés... el que ens pot passar?
Els col·lectius de persones amb discapacitat física, psíquica, sensorial i malaltia mental de la comarca del Bages pensem que tots i totes podem millorar les coses i amb aquesta reflexió convidem tothom a començar aquesta normalització.
Moltes gràcies.