Josep Lluís Pérez té 48 anys, i en fa 9 que li van diagnosticar esclerosi múltiple, que se li va començar a manifestar amb una neuritis òptica a l'ull dret. Exposa que "la malaltia és molt coneguda, però es pensen que afecta els ossos, quan és un problema del sistema nerviós central, de la medul·la espinal. Es manifesta en brots, a causa que s'inflamen els nervis". I deixa clar: "de curació no n'hi ha, hi ha medecines que alenteixen l'aparició de brots i també medicació pal·liativa per les seqüeles de la malaltia, com tenir la musculatura rígida o l'ansietat". També es queixa vehementment que "som conillets d'Índies, i hi ha gent valenta que s'atreveix a provar nous medicaments sota la seva responsabilitat, però acaba defraudada".
Quan li van diagnosticar la malaltia, va continuar treballant, però la lesió a l'ull li dificultava conduir de nit i va demanar l'adaptació del torn de treball. "Vam haver d'anar a judici, i vaig guanyar. Però em van posar en el torn de 7 a 1, i a les 7 encara és fosc. Em van posar pegues per adaptar-se, era una situació clara i flagrant. Al final, després de tenir-me una setmana aturat, em van posar un torn de 9 del matí a 5 de la tarda". El Josep Lluís va continuar treballant tot i el cansament que li comporta la malaltia i que la calor "per a nosaltres és mortal", fins que va arribar el moment "que ja no podia, i vaig agafar la baixa [ara té declarada la gran invalidesa]. Aquell estiu va ser molt dolent i no em vaig moure de casa. Hi ha dies que em quedo esclafat al llit, i ja hi tinc les crosses al costat i vaig fent com puc. Si dura més de 24 hores alguna cosa no va bé i, en teoria, és un brot".