Montserrat Villa, de Sant Feliu de Llobregat, ha estat responsable de l'ONCE a Berga durant un any i, des del juny, és a Manresa, des d'on gestiona el personal afiliat al Bages i al Berguedà, entre 220 i 250 persones. Té una deficiència visual "al límit per estar afiliada a l'ONCE i em moc bastant bé perquè la resta visual que tinc és aprofitable". Una vegada, en anar a buscar feina, l'empresari li va dir: "per la formació que tens, alguna resta visual has de tenir", recorda la Montse indignada, i afegeix: "com si una persona totalment cega no pogués estudiar!". Ella és diplomada en relacions laborals i, a més, ha fet dos màsters. Exposa que, abans, les persones cegues només tenien l'opció d'anar a l'escola de l'ONCE, però que ara s'integren a les escoles ordinàries, ja que es disposa de les noves tecnologies (ordinadors que parlen, per exemple) i també de professors de suport. En el seu cas, porta un telescopi que li acosta la visió de la pissarra.
Aquests avenços han comportat que "cada cop hi ha més gent que té deficiències visuals amb formació", però ara el gran repte és "la inserció laboral d'aquesta gent, molt ben formada". I destaca que hi ha persones que, "gràcies al fet que han anat agafant tècniques", treballen en camps "visuals" com el màrqueting d'empresa, la publicitat o el periodisme. Ella mateixa ha estat treballant tres anys a l'empresa privada. Una altra reivindicació que posa sobre la taula és l'accessibilitat: "no pots agafar un bus perquè no saps on paren... I, pel que fa als trens, diu que a l'estació de Sants "hi ha massa soroll per sentir la megafonia".