´La sordesa no es veu fins que s´obre la boca´

Teresa Mas té una filla de 12 anys, la Joana, que té una sordesa severa. "Això vol dir que sense audiòfon no comprèn el poc que sent", exposa la Teresa. La Joana ha assistit a l'escola ordinària i enguany ha començat primer d'ESO a l'institut. "Amb els ajuts tècnics actuals, i molt molt d'esforç, pot seguir igual que els altres", exposa la Teresa, que destaca el paper d'un aparell de freqüència modulada que permet que la veu del mestre, parlant a un micròfon, li arribi directament a l'audiòfon. "D'aquesta manera el soroll ambient desapareix i pot seguir el profe", comenta. La qüestió és que aquests aparells són cars i que el departament d'Educació no n'ofereix a tots els alumnes que en necessiten. Al Bages i al Berguedà, els alumnes que han requerit aquest ajut tècnic hi han pogut accedir a través de l'associació Comunica't, sense que els familiars l'hagin hagut de costejar, "perquè entenem que l'educació és un dret".
La Teresa destaca que la relació amb les persones sordes "s'ha normalitzat moltíssim, perquè ja no es necessita el llenguatge de signes. La sordesa és desconeguda, perquè no es veu fins que la persona obre la boca". Posa d'exemple una anècdota recent, quan la Joana era amb el carro en un supermercat i una senyora al seu darrere li demanava pas i ella no la sentia. Al final la senyora va marxar remugant que "els joves d'avui són mal educats". Per la seva edat, és la Teresa qui acompanya la seva filla a cal metge, però "voldria que en el futur fos autònoma. Ara ja va sola a les botigues del barri, on ja la coneixen, però encara li fa un cert respecte anar a comprar a altres llocs".