Montserrat basteix la façana del nou orgue amb els tubs de més dimensió

DAVID BRICOLLÉMONTSERRAT El nou orgue de Montserrat ja té bastida la seva façana principal, la que es veu des de l'interior de la basílica i que és la que li confereix una imatge d'instrument majestuós.

Ahir al matí van arribar al temple, directament des d'Alemanya -on els construeixen-, els tubs més grans del total de 4.242 que donaran veu a l'orgue, i a la tarda ja es van començar a pujar, instal·lar i preharmonitzar, un per un. Una operació que es preveia completar entre ahir, cap al tard, o avui, per la complexitat dels treballs.

Què significa aquesta etapa que ara s'ha materialitzat? En paraules d'Albert Blancafort, mestre orguener que està construint l'instrument montserratí, "és un moment molt especial, perquè el que fem és muntar la part més visible de l'orgue, la que en dóna la que serà ja la seva fesomia". De fet, un cop materialitzada aquesta operació, la sensació exterior que projecta l'orgue és que està acabat. Blancafort, però, deixa clar que la major part dels tubs són a l'interior, i que encara s'han d'anar instal·lant.

Aquesta façana la componen un total de 57 tubs, els més grans dels quals -prop d'una trentena que ahir van arribar i començar a instal·lar- superen els sis metres de llargada. Són fets d'un material compost principalment d'estany (el 85%) i per una petita part de plom perquè es puguin tallar i manipular segons la necessitat.

A primera hora del matí d'ahir van arribar les caixes que contenien els tubs, que es van entrar i deixar davant de l'altar. Va ser a la tarda quan es van començar a alçar manualment amb l'ajuda d'una corriola i a col·locar en el que serà la seva ubicació definitiva.

Blancafort destacava que aquesta part és una operació "força delicada" pel fet que aquests tubs, per la seva dimensió, s'han traslladat directament des de l'empresa fabricant fins a Montserrat, sense passar prèviament pel seu taller: "això ens obliga a ajustar-los directament en l'orgue, tant físicament com des del punt de vista sonor".

Una de les persones clau que intervé en aquesta part del procés -és a Montserrat des que es van començar a instal·lar els primers tubs- és l'alemany Albert Nass, col·laborador habitual de Blancafort i expert en l'harmonització dels tubs. "Hem de pensar", destaca Blancafort, "que aquests tubs es fan un per un amb unes mesures que hem donat prèviament per ajustar-los a l'acústica concreta de la basílica. El mateix tub del mateix orgue segurament seria diferent si hagués de sonar en un altre espai". Albert Nass harmonitza cadascun dels tubs, és a dir, n'ajusta paràmetres com ara el timbre a l'acústica de l'espai i a la resta de tubs. És una tasca que segons Blancafort demana uns tres mesos de feina, per finalment passar a l'afinació.