Circuits tancats de televisió amb càmeres de llarg abast, sensors de darrera generació col·locats en llocs clau per detectar moviments o canvis de temperatura sospitosos, dispositius per garantir el compliment de les rondes de control... Això també és Montserrat.
"Un dels llocs més segurs que hi ha. Pel dispositiu muntat, però també per la seva pròpia idiosincràsia". Qui ho afirma és Jesús Alcantarilla, des de fa dos anys director del departament de seguretat del santuari. El mateix que es posa com a lema a seguir per ell i pel seu equip que, a Montserrat, la vigilància i el control "han de passar desapercebuts, però ser-hi sempre quan se'ls necessita".
El 17 de setembre del 2007 el santuari va crear un departament propi de seguretat, perquè es considerava que hi havia tres factors de risc de prou envergadura per reforçar aquest flanc: l'afluència d'uns 2,3 milions de visitants anuals, la major part dels quals es mou en un espai molt concret (el santuari i el seu entorn); un patrimoni artístic de gran valor, concentrat sobretot al museu però també a l'exterior; i un entorn, la muntanya, que comporta la generació d'episodis d'emergència, com va ser el cas de les esllavissades.
En aquests dos anys s'han reforçat dispositius, sobretot pel que fa a la implantació de tecnologia però també en pautes de treball. "La seguretat a Montserrat parteix de la base d'un sistema de funcionament molt estructurat", però en què, per la diversitat de les jornades, "ens cal planificar setmanalment i avaluar dia a dia el que tenim per endavant", explica Alcantarilla. El departament de seguretat de Montserrat és format pel director, un coordinador i dos equips -amb un cap per a cadascun-, l'un d'interior, adreçat específicament al patrimoni historicoartístic (museu i basílica, principalment), i un altre d'exterior, "que controla i coordina el conjunt del recinte" des dels punts d'arribada dels visitants al santuari. Un equip que oscil·la entre 15 i 25 persones diàries. Alcantarilla deixa clar que el dispositiu sempre va una mica més enllà del que es veu i del que es pot explicar: "la seguretat és discreció, i sempre cal tenir un as a la màniga", s'excusa.
La joia de la corona
El museu és un dels epicentres de la seguretat a Montserrat, i on s'han implantat alguns dels principals sistemes tecnològics. És també un dels espais, juntament amb la basílica, on el personal de vigilància intenta passar més de- sapercebut. Així com a l'exterior els uniformes de vigilants són prou visibles, aquí predomina el vestit de paisà.
L'àrea museística és de les que té un circuit tancat de televisió, amb càmeres a totes les sales, que un dels vigilants controla permanentment des de les pantalles situades just en el pas d'entrada al recinte. De les primeres actuacions que va tirar endavant el departament de seguretat quan es va crear va ser "fer una anàlisi de risc del museu", diu Alcantarilla, "però el cert és que el museu ja estava molt ben protegit. En vam analitzar la vulnerabilitat i l'amenaça i l'hem acabat de minimitzar". El director de seguretat respon afirmativament quan se li demana si, a més dels diversos sistemes generals de control, hi ha peces que tenen dispositius específics. "El que ja no et diré és quines peces són", conclou.
La cosa es complica quan les obres han de sortir del museu o quan es fan exposicions temporals en què es recepcionen peces foranes. "Un trasllat és un moment molt delicat. L'empresa de transport, els vehicles, el personal que intervé en el trasllat... tot s'ha de controlar exhaustivament i analitzar totes les documentacions, no pots deixar res a l'atzar perquè fins que les tornem les peces són responsabilitat nostra", destaca Jesús Alcantarilla: "el lema en aquests casos és 'sempre previngut, mai atemorit'. Per no tenir un disgust no es pot caure en la rutina".
Una de les operacions més complexes es va produir fa un any, quan la seu del BBVA a Madrid va acollir una exposició d'una cinquantena d'obres del museu montserratí. "Ens va obligar a muntar un desplegament molt especial, amb el director de seguretat a l'interior d'un camió donat d'alta pel ministeri de l'Interior, escorta policial i altres dispositius que ni tan sols ara no puc desvelar".
Augment de bitllets falsos
El director de seguretat de Montserrat reitera que el recinte és molt segur "i ho demostra que les incidències són mínimes". Dels riscos del dia a dia, diu, "parlem de coses molt petites. Darrerament hem detectat un cert increment de gent que vol colar a les botigues bitllets falsos, però ja tenim implantats els sistemes per detectar-ho".
