Ahir no es va poder celebrar la tercera edició de la Cursa de Santa Bàrbara de Súria. La prova, que formava part de la festivitat de Santa Bàrbara, patrona dels miners, va ser boicotejada pels mateixos miners. I és que prop de 300 treballadors d'Iberpotash es van col·locar a la sortida i van barrar el pas a 365 corredors que hi havia a la línia d'inici.
A les 10 del matí, els treballadors d'Iberpotash van iniciar les seves protestes contra l'ERO que afectarà tota la plantilla durant mig any al carrer de González Solesio de Súria, a l'alçada del número 30 i a menys de deu metres del punt on s'havia d'iniciar la cursa de Santa Bàrbara, una hora més tard. La prova, inclosa en la Lliga Catalana de Curses de Muntanya, era organitzada per l'Ajuntament i l'empresa Iberpotash. "Aquesta cursa, la paga la meva cartera!", van ser un dels primers crits de protesta que es podien sentir. Acompa-nyats per una pancarta on recordaven que l'empresa minera havia obtingut 118 milions d'euros de beneficis el 2008 i que 838 treballadors haurien d'entrar a l'ERO temporal, anaven recorrent una vegada i una altra el carrer. Com en la protesta de divendres pel centre de Manresa, se sentien lemes com "Treball sí, atur no!" i "Si això no s'arregla, vaga, vaga, vaga!", així com nombrosos petards.
A les 11 del matí, els treballadors d'Iberpotash es van col·locar a la sortida. Tot i que el director de cursa els intentava convèncer perquè s'apartessin, ni un sol dels miners no es va moure del lloc. També ho van intentar responsables de l'empresa, però no hi va haver manera. Només van obrir el pas a la concentració motera, un altre dels actes de la Festa de Santa Bàrbara, que passava pel mateix carrer de González Solesio.
Els participants s'hi uneixen
Després de 30 minuts d'espera, el director de la cursa va demanar als corredors que sortissin. "Per on?", demanaven. "Per on pugueu", responia. Atletes en una banda i manifestants a l'altra. Quan l'enfrontament semblava evident, els miners van iniciar un nou càntic: "Uniu-vos a nosaltres!". Immediatament, un dels corredors va córrer cap als treballadors d'Iberpotash i els va entregar el seu dorsal en un gest de solidaritat. Un segon participant va fer el mateix i, en qüestió de segons, els corredors de la cursa s'havien unit a la protesta d'Iberpotash i cantaven, conjuntament, els lemes.
Passats uns quants minuts, quan els miners ja tenien un bon nombre de dorsals, el director de la cursa els va demanar que els deixessin córrer, encara que fos sense competir. Els treballadors d'Iberpotash s'hi van tornar a negar, cridant, de nou, lemes que recordaven que aquella prova l'havia pagat la seva empresa. Alguns corredors, que s'havien desplaçat des de diferents punts del territori català, van decidir córrer fos com fos. Així doncs, van idear el seu propi recorregut, deixant els miners enrere. Aquests, orgullosos del que havien aconseguit, van reprendre, de nou, els càntics. Ara, el lema era el de "campions, campions, oé, oé, oé!".
El president del comitè d'empresa d'Iberpotash a Súria, Francisco Hernández, va assegurar sentir-se satisfet. "Estem encantats", va dir. Per la seva part, el president del comitè d'empresa a Sallent, Lluís Lupión, va recordar que "8.000 bagencs viuen de les mines i no volem deixar de fer-ho. Ens agradaria poder arribar a un acord". Lupión també va comentar que la manifestació de divendres "no ha tingut resposta".
