Estudiar els casaments és cabdal per endevinar la natalitat i planificar

JORDI MORROS | MANRESA
Per què és important saber els matrimonis que se celebren a Catalunya, per què se'n fan estudis exhaustius? Doncs entre altres coses perquè té molt a veure amb la natalitat, i això és cabdal per planificar polítiques públiques en temes tan importants com educació o sanitat, per exemple.
Segons el parer de la cap de l'àrea d'estadístiques d'Idescat, Dolors Olivares, "del matrimoni en depèn la natalitat. Tot i que hi ha el 30% de mares solteres, la resta neixen dins el matrimoni, i la natalitat és una variable molt important". Tant que les piràmides de població reflecteixen durant dècades si hi ha hagut algun canvi significatiu com un descens declarat dels naixements o un augment, conegut com baby boom. I partint d'aquí "la natalitat és important per planificar polítiques públiques" perquè permet conèixer si una població és variable, estàtica o si alguna cosa es belluga. Amb dades com aquestes també es fa investigació i anàlisi a les universitats per aprofundir en el coneixement de la nostra societat, de la qual formem part. "És important fer prospeccions", assegura Olivares. Explica, però, també, que en demografia no hi ha mai una variable que ho canvia tot de cop i volta, sinó que "els moviments són molts lents".
De l'estudi sobre nupcialitat elaborat per l'Idescat destaca especialment que tan sols 3 de cada 10 matrimonis se celebren pel ritus catòlic, i la resta són civils. En menys de 10 anys s'ha girat la truita, perquè el 2001 n'eren 6 de cada 10. Això també té una explicació, diu Oliveras, començant perquè la societat és més laica que no pas abans. Però aquí també s'hauria de tenir en compte tota aquella gent divorciada que es torna a casar. No ho poden fer amb una cerimònia religiosa i opten per una celebració civil. Així mateix es comença a notar la influència dels nouvinguts: si volen que el seu matrimoni sigui reconegut oficialment han de fer un casament civil. Després poden passar per l'altar. Ja finalment hi hauria una quarta raó que explicaria per què cada cop n'hi ha més de civils. "La natalitat s'ha retardat, les dones tenen els fills cada cop més tard. Hi ha parelles que viuen sense estar casats i quan tenen fills llavors formalitzen el matrimoni" i generalment ho fan amb una cerimònia civil.
De l'estudi sobre la nupcialitat a Catalunya el 2008, Dolors Olivares diu que el que li ha sobtat és, precisament, la gran quantitat de matrimonis civils enfront dels catòlics, i també l'augment de matrimonis mixtos amb gent nouvinguda. "Però és lògic que aquesta nova realitat aflori", diu. Des de final dels anys noranta que l'Institut d'Estadística de Catalunya també té en compte en els seus estudis sobre casaments la població nouvinguda. "Va ser quan ens vam adonar que començava a ser important. Ara en qualsevol estudi demogràfic es té en compte".
Continua explicant que els primers anys van poder comprovar que hi havia més dones catalanes que es casaven amb ciutadans estrangers que no pas homes catalans amb dones nouvingudes. Ara aquesta tendència s'ha invertit. També ha iniciat una línia ascendent els matrimonis en què tots dos són nouvinguts. En aquest cas els immigrants procedents d'Amèrica del Sud són els que es casen més entre ells.
A Catalunya hi va haver, l'any 2008, 30.400 casaments. D'aquests, 29.505 van ser entre persones de diferent sexe. La resta van ser matrimonis del mateix sexe, el que suposa el 2,9% del total. 596 van ser matrimonis entre homes i 299 entre dones. Com en els casaments tradicionals, també hi ha hagut un lleuger increment respecte de l'any anterior. El 2007 es van celebrar 770 cerimònies de casament entre persones del mateix sexe. El 2006 n'hi va haver 1.087 i el 2005, 277.
A l'Estat espanyol els matrimonis entre persones del mateix sexe representen l'1,8% del total d'unions. En països com Bèlgica o els Països Baixos són del 2,5 i l'1,9 respectivament. Ara també és possible fer-ho a Portugal.