Una obra d´Alexandre Soler i March

EUDALD VILASECA | AVINYÓ Ara fa 100 anys, es va construir a la plaça Major d'Avinyó la casa de ca l'Abadal, una bella mostra del modernisme que els avinyonencs ens sentim orgullosos de tenir entre nosaltres. El 1850, els Abadal, important família d'hisendats rurals que fins llavors havia residit a la masia Abadal, van decidir traslladar-se a viure al poble, per això van comprar a la família Verdaguer dues cases a la plaça d'Avinyó. A partir d'aquell moment, a la plaça hi residiren quatre de les famílies més importants del poble: els Abadal, els Portella, els Verdaguer i els Vilarasau.

La rellevància social i política dels Abadal es concreta amb Antoni Abadal i Portella (avi del propietari actual), advocat, militant de la Lliga Regionalista i diputat provincial de la Diputació de Barcelona. Va participar activament en la vida associativa de la comarca: fou el vicepresident del Centre Excursionista del Bages quan es va fundar, el 1905, president de la Cambra Oficial Agrícola del Pla de Bages i impulsor del Sindicat Vinícola. És aquesta situació la que explica que Antoni Abadal decidís enderrocar una de les cases de la plaça per construir-hi un edifici senyorial i modern, representatiu del seu estatus social.

El 1907 va encarregar el projecte a Alexandre Soler i March, arquitecte provinent d'una família d'hisendats de Manresa enriquida amb la indústria de la seda. El germà de l'arquitecte, Leonci Soler i March, fou diputat de la Lliga Regionalista i amic personal d'Antoni Abadal.
Un fet que dóna rellevància a la casa dels Abadal és el perfil del seu autor. Alexandre Soler i March (1874-1949) fou deixeble de Domènech i Montaner i és autor d'obres com l'ampliació del convent de Santa Clara (1904) i l'institut Lluís de Peguera. Juntament amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València, la seva obra més important (1910).

La construcció de ca l'Abadal fou encarregada a paletes d'Avinyó. Les obres s'acabaren a final del 1909 i el resultat fou una bella mostra del modernisme català: vitralls amb temes figuratius i paisatgístics als finestrals i interiors; rajola vidriada i trencadís de colors als timpans de les finestres, en alguns frisos i al coronament del mirador; obra vista de color vermell que destaca sobre els murs blancs de l'exterior resseguint les obertures, les cornises, formant els pilars de la tanca de la façana, els torrellons i els merlets; i una torre-mirador cilíndrica que originalment era rematada per alta punxa feta de trencadís que anys després va ser eliminada, perquè els canvis de temperatura la feien malbé.