´Com que tenim Estatut hem de tenir vegueries, i això ha de ser una oportunitat´

Geògraf. El manresà Xavier Sanclimens és expert en l'organització territorial de Catalunya. En la legislatura passada, durant el primer tripartit, va ser assessor per a l'organització territorial. En aquest procés es van redactar unes bases per al futur mapa administratiu, l'esperit de les quals va impregnar l'Estatut. Ara, a distància del procés, la seva és una veu a tenir en compte

El manresà Xavier Sanclimens té apamats quins són els conflictes territorials del país. En té 23 de comptabilitzats, però a la majoria hi veu solució. Per a ell, les vegueries han passat de ser un desig a una necessitat exigida per l'Estatut actual. Ara està encallat, però creu que el Govern ha d'agafar el toro per les banyes i afrontar-ho definitivament.

Com veu el document de vegueries que ha presentat la conselleria de Governació al Govern per elevar-lo a projecte de llei?
Va sortir un document a informació pública, però aquests textos tenen tots un procés de consulta interna que l'ha fet variar lleugerament. És un text bastant breu, que no entra en molts detalls de fons.

El primer tripartit ho tenia plantejat d'una manera diferent. Aleshores hi havia tres conselleries implicades, una de cada formació del tripartit. Millor aleshores?
Al primer tripartit eren tres conselleries implicades. Aquesta vegada la iniciativa és de qui té les competències, que és de Governació. Aquest és el departament que planteja els projectes territorials, el de vegueries, i el de l'àrea metropolitana o el del règim especial de la Val d'Aran, tots.

Què ha canviat entre el treball de la legislatura passada i el d'aquesta última?
Ara hi ha un fet que ho canvia tot: l'Estatut. L'Estatut introdueix que a Catalunya les vegueries són un element bàsic de l'organització territorial local. I, a més a més, diu una altra cosa: aquest element bàsic, les vegueries, seran també les circums-cripcions, la demarcació en què la Generalitat organitzarà els seus serveis. No diu que han de ser 7, però diu que juntament amb els municipis, el que serà bàsic seran les vegueries. Les comarques també seran obligatòries, però no tenen naturalesa bàsica. Això vol dir que s'ha de fer una llei nova. Com que tenim l'Estatut hem de fer vegueries, i no ens ho hem de mirar com una fatalitat, sinó com una oportunitat.

En algun article seu vostè assenyala el fet que l'Estatut pràcticament no parla de les províncies.
Només en parla un cop. L'Estatut és molt llarg, com tothom sap, i la paraula província només surt en un lloc, que és allà on parla de com s'ha de fer per canviar-les. Per modificar les províncies s'ha de fer amb una llei orgànica, perquè ho diu la Constitució. No diu quantes n'hi ha d'haver, ni quatre ni set, però per canviar-les s'ha de fer amb una llei orgànica. Hem de fer les vegueries perquè són una peça bàsica, i les províncies no surten a l'Estatut.

Aquest text és molt general, però en l'etapa anterior potser no s'havia arribat tan enllà?
Havíem treballat en textos, però el fonamental va ser treballar en unes bases per a l'organització territorial de Catalunya. Hi havia uns principis generals, i tres capítols, un per comarques i un per vegueries i un per àrea metropolitana. Es va crear una comissió on hi havia els departaments de Relacions Institucionals i Participació, Governació i Política Territorial i Obres Públiques. Aquestes bases eren consensuades, però no les va arribar a aprovar el Govern perquè hi va haver la convocatòria d'eleccions anticipades. S'hi va treballar molt, però no es va arribar a aprovar. Tot i això, no és que aquella feina no servís de res. Els principis bàsics d'aquell document es van instal·lar a l'Estatut. La simplificació del mapa és una idea que surt de les Bases i que ja venia de l'informe Roca. A les Bases era tractat més extensament.

Els detractors de les vegueries diuen que crear-les suposarà multiplicar l'administració?
No. Les vegueries són la simplificació. Els departaments de la Generalitat s'haurien d'organitzar d'acord amb l'organització del territori. Hi hauria un sol mapa, i seria ideal que l'estat també l'assumís com a propi. Que l'estat també s'organitzés amb set, si és que és necessari. Probablement no ho seria un cop s'hagués desplegat del tot l'Estatut, perquè aleshores a l'estat li quedarien poques competències pròpies. Ara, si hi hagués temes que no s'arribessin a traspassar, com Hisenda i Seguretat Social, seria interessant que s'adaptessin a les vegueries.

Però el tema de les vegueries vol dir que no genera més problemes a casa nostra que a Madrid?
Afecta el Parlament de Catalunya, però també afecta les Corts Generals. Pel que fa a les Corts Generals, Catalunya té ara quatre circumscripcions, amb un nombre de diputats i senadors diferent de si tingués set vegueries. Però, a veure, Castella i Lleó té 9 circumscripcions i menys d'un terç de la població de Catalunya; Andalusia té aproximadament la mateix població que Catalunya, però té 8 demarcacions electorals... És veritat que a l'estat això li costarà d'acceptar, però no té gaire raó. Després penso que si s'ha de reformar la llei electoral, les circumscripcions no han de ser les províncies, sinó les comunitats autònomes, perquè el subjecte polític representatiu no són les províncies, sinó les comunitats. Les províncies són una divisió administrativa del 1833, de l'època de la Il·lustració.

Però això és un canvi gaire important?
Posats a reformar, penso que s'hauria de revisar la circumscripció electoral a tot Espanya. Els diputats de Pontevedra tindrien més sentit que fossin diputats de Galícia. Un altre problema diferent és l'elecció dels diputats de les diputacions. Es va per un sistema indirecte, però sobre unes circumscripcions electorals insòlites, sobre uns partits judicials que no són vigents a cap efecte. Són els de l'època franquista. És totalment anacrònic. A més a més, la gent es pensa que de Diputacions n'hi ha a tot Espanya, però no és veritat. Més d'una quarta part d'espanyols no tenen ni diputacions ni diputats provincials, ni he vist que mai ningú les reivindiqués. Les uniprovincials no en tenen, i no és que siguin petites: per exemple, hi ha Madrid. A les Illes Balears no n'hi ha. I a les Canàries no surten ni al Google. No sé com s'ho han fet, però sense dir res n'han prescindit. En canvi, nosaltres, quan plantegem que Gósol hagi de ser amb la resta del Berguedà sembla que atemptem contra la unitat de l'Estat. Crec que això s'ha de negociar amb Madrid. Crec que s'ha de plantejar planerament, sense fer-ne un gran problema, perquè em sembla que no ho és. És una necessitat simplificar el mapa.

Però els partits estan neguitosos per crear més vegueries. I perdran protagonisme?
Crec que si se'n creen 7 no. Si se'n creen vuit i aquesta és la del Penedès, aleshores hi pot haver canvis importants, perquè allà hi ha molta població. Afectaria tant Tarragona com la zona de Barcelona.

Què faria amb la Catalunya central?
Jo ho deixaria amb les comarques d'ara, senceres. En el futur hauria de no quedar tancat, es podrien fer petites adequacions. Hauria d'anar lligat a un concepte més flexible de les comarques. N'hi ha algunes que són justificades, com per exemple el Moianès. Ja els està bé tenir una vegueria nova. És evident que entre el Ripollès i Osona hi ha relació, però una vegueria de dues comarques no pot ser. En el conjunt de Catalunya hi ha 23 conflictes territorials, i no n'hi ha més. D'aquests, la majoria es poden resoldre, no pas fent noves vegueries, sinó fent algun tipus de reconeixement o bé potser creant alguna comarca. I ens quedaran dos o tres problemes, aleshores hi ha d'intervenir el Govern. Hem de tan- car el mapa, fer-lo simple, però tancar-lo.