Cardona va ser divendres al vespre punta de llança de l'optimisme que han despertat entre l'independentisme català les consultes sobiranistes, en un acte amb què es va tancar, al castell de Cardona, la campanya pel referèndum que es farà avui al municipi. No només perquè s'hi va reunir el gros de la coordinadora nacional per la consulta sobre la independència, sinó també perquè la vetllada va apel·lar als sentiments: Cardona va ser l'últim bastió de resistència contra les tropes de Felip V.

Un centenar i escaig de persones van ocupar una bona part de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona per assistir al que va ser un acte de confiança en el futur i de retrospecció històrica, que va aflorar els sentiments combinant discursos amb música, teatre i dansa. De les actuacions artístiques es van encarregar grups del poble, mentre que els discursos els van oferir dos convidats d'excepció: Alfons López Tena, jurista i organitzador de les consultes a la comarca d'Osona, i Uriel Bertran, de la coordinadora nacional.

Va obrir la tanda de discursos la portaveu de la coordinadora, la jove Eulàlia Company, en una línia entusiasta: "la consulta sobre la independència de diumenge és l'esclat d'un procés que va començar a Arenys i que acabarà a Barcelona". Sobre la votació d'avui, la portaveu va assegurar que es tracta de "decidir si volem ser una comunitat autònoma cada vegada més espoliada, o bé un estat lliure independent".

Per la seva banda, Uriel Bertran, flanquejat pels membres de la coordinadora David Vinyals i Anna Arqué, va apel·lar al sentimentalisme dels cardonins: "fins que no es demostri el contrari, Cardona és el poble més valent de Catalunya: vau ser els últims a caure el 1714, i ara sou punta de llança dels processos de les consultes". L'optimisme també va embolcallar les paraules de Bertran, que va expressar la "satisfacció" perquè "després d'intentar anorrear-nos durant tants anys, continuem resistint, i ara guanyant, amb aquestes consultes que estan meravellant el món". Finalment, va considerar que "diumenge ha de ser el punt de no retorn que ens connecti amb la consulta del 25 de juny, a Barcelona, i ens porti a un referèndum vinculant".

López Tena va ser més dur amb les institucions, espanyoles, per descomptat, però també amb les catalanes: "ha arribat el moment d'exercir la nostra llibertat, malgrat que les institucions espanyoles, la Generalitat i les institucions catalanes hi estiguin en contra". El jurista va recordar que "ha votat més gent per la independència, en les consultes que s'han celebrat, que per l'Estatut d'Autonomia o la Constitució Europea". Va celebrar l'èxit de les consultes, perquè "hem trencat la censura dels mitjans de comunicació que depenen de Montilla o del Grup Godó". També sense pèls a la llengua, López Tena va recordar que "les consultes es fan amb absència de violència, fet que suposa una novetat per a nosaltres, ja que a Catalunya els governs espanyols sempre ens han reprimit violentament".

Les paraules es van acompa-nyar de lluïdes posades en escena des del teatre fins a la música. Va obrir l'acte una representació teatral de la caiguda de Cardona, el 18 de setembre del 1714, en mans de les tropes borbòniques, i una nena va encendre el pebeter de la col·legiata simbolitzant el relleu generacional de la lluita i defensa del territori. També es van interpretar cançons, com País PetitAbril 74, i un grup cardoní va fer una dansa contemporània amb formes al·legòriques que inspiraven la relació entre Catalunya i Espanya. Dues nenes van interpretar una peça musical amb flautes travesseres i l'acte va acabar amb el solemne cant dels Segadors i amb la plana major de la coordinadora nacional a les escales de l'altar de la col·legiata.