Episodis com el conflicte entre l´Associació d´Enterraments i la parròquia, la retirada d´una estàtua del cementiri municipal o la tibantor que hi va haver per Pasqua entre el rector i els caramellaires han obligat el govern municipal de Sant Vicenç de Castellet a plantejar-se la seva intervenció en la polèmica a l´entorn del capellà, David de Vargas. Per aquest motiu, els nou regidors de CiU i d´ERC es van reunir ahir amb els quatre del PSC, a l´oposició, per intentar consensuar una carta conjunta al bisbat de Vic demanant la seva mediació. La reunió no va arribar a cap acord, i els tretze regidors van quedar per a una nova cita.

La trobada va ser convocada per l´equip de govern en entendre que el conflicte supera l´àmbit estrictament parroquial «i ja afecta temes civils», segons explicava el primer tinent d´alcalde, Jaume Masats (ERC). «Una cosa era la divisió que podia provocar el rector entre feligresos, que havia d´intentar resoldre´s en el si de l´Església. Però és diferent si detectem que el rector està generant incomoditats en el si del poble», afegia Joan Torres, segon tinent per CiU (partit que té l´alcaldia).

Torres es referia a episodis recents com la disputa entre el mossèn i l´Associació d´Enterraments. En una assemblea, l´amplíssima majoria de socis va aprovar desvincular-se de la parròquia per desavinences amb el rector, i erigir-se en entitat civil pròpia. Un altre fet recent va ser la indignació de molts ciutadans quan van veure que els mateixos organitzadors de la processó de Divendres Sant tallaven el trànsit dels carrers per on passaven.

«És clar que el rector no és una persona que passi gens desapercebuda i que la seva actitud genera malestar entre la població», explicava el republicà Jaume Masats. El president d´ERC de Sant Vicenç, Jordi Subirana (que no va assistir a la reunió), anava més enllà i assegurava que «l´actitud prepotent i no dialogant» del rector «ha creat problemes al poble». Segons ell, «el mossèn no és una persona que sumi, sinó tot el contrari».

Per aquest motiu, els dos partits de govern van assistir a la reunió amb un esborrany de carta adreçada al bisbat de Vic per intentar consensuar-la amb el grup de l´oposició, el PSC. En el text, es posava de manifest el malestar que existeix entre la societat civil de Sant Vicenç a l´entorn del mossèn i es demanava la mediació del bisbat per resoldre el conflicte.

Malgrat la presentació d´aquesta carta a la reunió, el convergent Joan Torres va insistir a dir que «no hi hem anat amb l´objectiu de redactar un text, sinó de decidir entre tots si l´Ajuntament ha d´intervenir en l´afer i, en cas de fer-ho, de quina manera. N´hi ha que han defensat tenir simplement una conversa amb el capellà, sense adreçar-se al bisbat».

Amb tot, el PSC es va mostrar inicialment contrari a demanar la intervenció del bisbat. La cap del grup socialista, l´exalcaldessa Glòria Torner, va explicar que el PSC «estarà al costat de l´Ajuntament quan es tracti de defensar el patrimoni municipal o quan es tracti de resoldre el tema de l´Associació d´Enterraments». En canvi, es va mostrar contrària a anar més enllà: «hi ha diversos grups a favor i en contra del mossèn, però és un problema que s´ha de resoldre a dins de l´Església. Nosaltres no ens hi podem ficar, ja que el mossèn, a casa seva, pot fer el que vulgui». Torné també va recriminar que l´equip de govern hagi convocat els tretze regidors «a parlar sobre el mossèn i no ho hagi fet mai per parlar de la crisi, quan l´atur al poble s´acosta al 20%».

L´ús de l´himne espanyol a la processó fa vessar el got de la indignació veïnal

La utilització de l'himne nacional espanyol durant la passada processó de Divendres Sant ha ampliat la llista de detractors del rector de Sant Vicenç i ha suposat el colofó final del seguit de provocacions que li atribueixen els crítics des que, el 2006, va aterrar a la parròquia santvicentina. Nombroses entitats locals consultades per aquest diari titllen de "disbarat" l'ús de la Marxa Reial en un acte religiós i asseguren que "cada cop més gent del poble està en contra del rector".

El Viacrucis Processional, que va impulsar el mateix David de Vargas el 2007, va arrencar amb l'himne nacional d'Espanya, que els assistents van poder identificar perfectament malgrat que es va sentir amb alguns problemes de so. Un fet que el col·lectiu Rovira Tenas, un grup de catòlics santvicentins molt crític amb la gestió del rector, considera "desastrós". Segons la seva presidenta, Montse Raventós, "no es pot barrejar un himne nacional amb l'Església. Ni que fos el català". Raventós considera que aquest fet "és com anar cinquanta anys enrere".

Des de l'Associació d'Enterraments, entitat que es va desvincular fa unes setmanes de la parròquia per les desavinences amb el rector, també es critica durament la interpretació de l'himne espanyol. "No ens ha sorprès, perquè tothom sap que aquest mossèn és un provocador", fa constar la seva presidenta, Rosa Serra.

Entre les entitats culturals de Sant Vicenç tampoc no ha agradat gens el fet. El president de l'Esbart Dansaire, Xavi Isanta, considera que "en una processó de Setmana Santa no hi tenen cabuda els himnes, ni els espanyols ni els catalans ni de cap altre lloc". Isanta afegeix que el rector "s'ha instal·lat en un intent continuat de sobresortir de la manera que sigui".

Per la seva banda, Alfons Planas, del Centre Excursionista de Sant Vicenç, reconeix que "aquest tipus de bestieses només se li poden acudir a ell, i per això no m'estranya gens". Planas indica que l'ús de l'himne a la processó "és un fet tan penós com el que aquest senyor va fer amb la gent de les caramelles: no els va saludar i va tancar amb pany i clau l'església".

Josep Malo, de l'Associació Musical Castellet, és un dels que es mostren més durs. Per a ell, la interpretació de la Marxa Reial "és un fet tan denigrant i retrògrad com ho és el capellà", i fa constar que "el poble cada cop està més esvalotat".

De fet, les friccions entre una part del poble i el rector van començar poc després de l'arribada del mossèn, el 2006. Membres del Consell Parroquial se'n van desvincular i el van acusar d'ignorar-los, de fer fora catequistes, de tancar Càritas i de suspendre misses sense previ avís. La presidenta del col·lectiu Rovira Tenas critica també els seus "sermons apocalíptics, que no tenen mai relació ni amb Jesucrist ni amb l'evangeli".

Amb el pas dels anys, el mossèn va anar guanyant detractors entre ciutadans i entitats del poble, com ara l'Agrupació de Geganters, amb la qual va tenir un conflicte pels donatius rebuts durant l'aplec de Castellet. Durant la ballada de caramelles de l'última Pasqua, el rector no es va quedar a veure-les i va tancar l'església.

Un dels darrers conflictes sonors es va produir el mes de març passat, quan l'Associació d'Enterraments del poble es va desvincular de la parròquia per passar a ser una entitat civil. La decisió es va prendre en assemblea per una aclaparadora majoria: 159 vots a favor, i només 3 en contra i 2 en blanc. L'entitat, que té 800 socis en total, deixa d'estar presidida pel mossèn del poble.