Al bisbe de Vic, Romà Casanova, no li han vingut mai de nou les crítiques provinents de Sant Vi-cenç de Castellet cap al rector David de Vargas. Ja les havia escoltat en primera persona quan, abans de designar-lo mossèn de l'església bagenca, De Vargas era vicari a la parròquia de Gràcia de Manlleu (Osona), on no va estar ni un any. També havia passat pocs mesos a la seva anterior destinació, a Vila-real: els rectors de la parròquia local de Sant Jaume, on De Vargas va ser vicari, es van queixar igualment al bisbe de Castelló.

Així ho ha pogut saber aquest diari després de parlar amb totes dues rectories. En el primer cas, a la parròquia de Vila-real, el seu rector, Vicent Gimeno, reconeix que es va alegrar quan De Vargas va ser destinat a Manlleu. "Em va semblar molt bé", admet. "Tenia una forma molt pròpia de fer les coses, sense consultar-les. Era un noi molt especial", explica. Gimeno es refereix sobretot al fet que "canviava les talles artístiques de lloc com li semblava, sense demanar-ho a ningú", uns fets que es van repetir a Manlleu i, sobretot, a Sant Vicenç, on des del 2006 és titular de la parròquia. El rector de Vila-real reconeix també que va parlar amb el bisbe de Castelló sobre la qüestió i va ser aleshores que el bisbe va decidir canviar-lo de lloc.

A Manlleu, on va ser vicari entre el 2005 i el 2006, van empitjorar els problemes. Fonts del consell parroquial de l'església de Nostra Senyora de Gràcia, que es volen mantenir en l'anonimat, asseguren que De Vargas no només va canviar figures de gran singularitat local, sinó que també "va calumniar persones, es va discutir amb la gent i va mostrar sempre idees d'ultradreta". La mateixa font assegura que el bisbe de Vic, en conèixer les queixes, "es va limitar a dir que faltaven mossens".

Finalment, Romà Casanova va accedir a la reivindicació i va treure De Vargas de Manlleu. Això sí, el va elevar a rector i el va destinar el 2006 a Sant Vicenç de Castellet. Des de llavors, no ha volgut rebre els feligresos crítics d'aquest poble.