"Aquests temps nostres ja no són temps d'excomunions: un o una s'excomunica tot sol", sentenciava ahir al matí el rector de Sant Vicenç de Castellet, David de Vargas, en el seu sermó dominical a l'església. "Si un cristià manifesta odi, ràbia, eslògans i ideologies buides, mals sentiments o mentides... això no és de Déu", afegia.

Aquestes paraules, que segurament no passarien inadvertides pels feligresos de Sant Vicenç que són crítics amb el rector, eren pronunciades per De Vargas davant de més d'un centenar de persones, les que van assistir a la missa principal d'ahir. Com en altres esglésies, l'auditori era format sobretot per persones grans, especialment dones, que, com cada diumenge, van escoltar un sermó que en molts moments era alliçonador.

De fet, una de les crítiques rebudes per De Vargas són precisament els seus sermons "apocal·líptics". La vehemència i l'entonació que utilitza per expressar-se ajuden a formar aquesta idea, tot i que el missatge d'ahir, que partia d'un evangeli en què Jesucrist propugna l'estimació dels uns amb els altres, era de foment de concòrdia, de solidaritat i d'amor desinteressat. Això sí, no es va estalviar les frases que han fet incomodar una part dels feligresos. Unes frases que, per cert, articulava en català i en castellà, ja que habitualment alterna totes dues llengües.

Per exemple, va qualificar de "mediocres" i de "falsos" els qui es consideren cristians sense actuar com a tals. "Si tu, encara que faci 40 anys que véns a missa, no t'has sentit mai estimada o estimat per Déu, comprenc que en la teva vida espiritual siguis mediocre. O, algunes vegades, fins i tot falsa", va deixar anar. I encara més: "si tu interiorment no et sents estimada per Déu, ets una persona profundament infeliç". Fent un gest explícit amb les mans, va qualificar de molt nombrosos els "fantasmes que van de cristians pel món".

Amb motiu del Dia de la Mare, De Vargas va recordar també les mares "una mica ordinàries" que surten per la tele dient, "pel meu fill, mato!" i va fer notar, en canvi, que, "per cadascun de nosaltres, van matar el fill de Déu, Jesucrist". I va afegir: "imagineu-vos, les que sou mares, que us diguessin que, perquè sant Vicenç fos molt sant, hauríem de matar el seu fill... doncs Déu ho ha fet, eh? Per salvar la humanitat, va donar el seu fill, que era bo, i el van crucificar a la creu com si fos un lladre".