L'Església evangèlica és la confessió religiosa que ha experimenta un creixement més gran al Bages i al conjunt de la Catalunya central els darrers sis anys pel que fa a l'obertura de centres de culte, molt per sobre dels oratoris islàmics. Una tendència que, de fet, s'ha desenvolupat de manera gairebé mimètica al conjunt de Catalunya.

L'evangèlica és una de les set tradicions religioses que en aquests moments hi ha implantades de manera estable a la comarca i al conjunt de l'àrea central, on la catòlica continua sent clarament la majoritària, ja que corresponen a aquesta confessió el 95% de centres de culte reconeguts.

Aquestes són algunes de les dades més destacades del mapa de centres de culte de totes les religions a Catalunya que ahir va presentar el vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira. És la tercera actualització que es fa d'aquest mapa, després dels estudis que ja es van presentar amb dades del 2004 i del 2007, el que permet veure ara quina evolució estan seguint les diferents pràctiques.

Aquest és, però, el primer cop que les deu diòcesis de l'Església catòlica amb seu a Catalunya ofereixen el nombre de tots els centres de culte, que superen els 6.700.

Posant de nou la lupa sobre les nostres comarques, destaca que en el seu conjunt hi ha actualment 1.287 centres de culte oberts, un terç dels quals són al Bages.

Els centres evangèlics gairebé s'han triplicat en aquesta comarca entre el 2004 i el 2010 (s'ha passat de 6 a 16), mentre que a tota la Catalunya central han crescut el 130%, ja que s'ha passat de 13 a 30. En aquest mateix període s'han obert nous centres a les comarques de l'àrea central amb l'excepció del Solsonès, que és l'única on no n'hi ha cap. Al Berguedà han passat de disposar de 2 centres a tenir-n'hi 5; a l'Anoia, de 5 han passat a 7; i tant a la Cerdanya com a l'Alt Urgell el 2004 no hi havia cap centre evangèlic obert i ara n'hi tenen un. A tot Catalunya, l'Església evangèlica ha obert els darrers sis anys 259 espais de culte nous (un increment del 75%).

12 oratoris islàmics

Darrere de l'Església evangèlica, però a molta distància, la segona religió minoritària amb presència a Catalunya que ha experimentat un augment més gran pel que fa a obertura de centres de culte és la islàmica. Al Bages s'han duplicat però les xifres són molt més modestes, ja que s'ha passat de 2 oratoris el 2004 que als 4 que hi ha actualment. Idèntica situació s'ha registrat a l'Anoia en aquest mateix període.

L'Alt Urgell és l'única de les comarques de la Catalunya central on no hi ha un espai habilitat com a temple islàmic, i des del 2004 no s'han afegit nous oratoris ni al Berguedà (n'hi continua havent 2), ni a la Cerdanya ni al Solsonès (1 a cada comarca).

En aquesta àrea central hi ha el mateix nombre d'oratoris islàmics que de temples dels testimonis de Jehovà (12), però en aquest segon cas es produeix una petita recessió, ja que l'any 2007 n'hi havia 13. Tot això, els autors de l'estudi matisen que en alguns casos l'increment de llocs de culte "no implica una suma proporcional de fidels, sinó que es deu a una consolidació i reestructuració de les comunitats". De fet, segons l'estudi els testimonis de Jehovà continua sent la minoria religiosa present a més comarques. Igualment, apunten que la disminució de centres d'algunes confessions, i en subratllen el cas dels testimonis de Jehovà, "també és causada per la mateixa reorganització, més que no pas per una disminució de fidels". En aquests darrers sis anys, la religió que s'ha establert a la Catalunya central ha estat l'hinduisme, que fins al 2004 no hi tenia obert cap centre de culte i ara en disposa de 2 al Bages i 1 a l'Anoia. En aquestes comarques també hi ha un centre adventista i dos de budistes, tots al Bages.