Més de 200 persones estrenen la ruta del Timbaler

CARMINA OLIVERASSANTPEDOR Dues dones xerren, a la plaça de la Font, mentre omplen els cantirs de l'únic punt d'aprovisionament d'aigua corrent de Santpedor: "no ho saps? Es veu que els francesos estan a punt d'entrar!". És un dijous al matí de principi de juny del 1808 i els rumors sobre la possible arribada de les tropes napoleòniques es comencen a escampar pel poble.

Així arranca la ruta teatralitzada del Timbaler del Bruc, un itinerari que segueix els llocs on va viure i morir Isidre Llussà (1791-1809), el famós vailet timbaler, i que es va inaugurar ahir amb la intenció que es converteixi en un dels referents turístics del municipi. "Tenim un passat històric que, fins ara, no hem aprofitat. L'objectiu és reivindicar i posar en valor la figura del Timbaler del Bruc", va dir l'alcaldessa de Santpedor, Laura Vilagrà.

Després de la tallada oficial de la cinta, la guia, Mireia Vila, va dirigir les més de 200 persones que van seguir la ruta cap a la plaça de la Font, on la trentena de veïns que es van guarnir d'època per teatralitzar la ruta van començar els seus esquetxos. El rumor del qual parlaven les dones de la font no va tardar gaire a arribar a ca la Palmira, hostal de Santpedor i punt de trobada de viatjants, on es donen a conèixer històries que vénen de lluny amb la imaginació que a vegades dóna un got de vi de més. En una de les taules, un petit vailet aficionat a tocar el timbal a les processons de Setmana Santa escolta els grans amb atenció. Dins el seu cap comencen a bullir unes idees que, segons la història, el portaran a foragitar els francesos amb el ressò del seu timbal per les muntanyes de Montserrat.

Una història parlada

La ruta del Timbaler és una bona excusa per explicar d'una manera dinàmica i entretinguda -els més petits van estar atents tota l'estona i no se'n van perdre cap detall- els fets que van ocórrer a Santpedor i arreu del Bages durant la guerra del Francès. A banda de conèixer una mica més la vida d'Isidre Llussà -la ruta passa per la casa natal i la dels seus parents, entre d'altres llocs-, els esquetxos teatrals permeten reviure la por que representava el possible esclat d'un altre conflicte, ja que la guerra Gran havia tingut lloc feia només 14 anys i molts santpedorencs encara ho tenien clavat a la memòria.

Així, una trentena de veïns santpedorencs es van convertir en traginers, en l'alcalde de l'època, Bartomeu Vinyes, en dones que anaven a la font a buscar aigua i a fer safareig, en una tavernera, en cavallers, en sometents i en un divertit mossèn, que, tot i el seu discurs retrògrad, va arrencar somriures i un munt aplaudiments al mig de la plaça de l'Església.