JOSEP SALLENT | MANRESA
Josep Barceló, pastor de la primera comunitat evangèlica de Manresa (però no l'única), atribueix l'augment de llocs de culte al fenomen immigratori.
En només sis anys, el Bages pràcticament ha triplicat la xifra de llocs de culte evangèlics. A què ho atribueix?
Bàsicament, a la immigració de països llatinoamericans, com els equatorians, els veneçolans i els cubans. Però també per l'arribada de nouvinguts de l'Europa de l'Est, especialment romanesos, i de països africans com Nigèria.
I entre la població autòctona ha augmentat la conversió a l'evangelisme?
No, l'increment és més minoritari. La majoria de fidels que han acollit les nostres esglésies són d'aquests països estrangers.
Quina representitivitat tenen ara els immigrants dins de la comunitat evangèlica del Bages?
Són ja una mica més de la meitat. En el conjunt de la comarca, som en total més de mil persones les que professem aquesta religió.
L'evangelisme es viu de manera diferent entre aquests immigrants i els autòctons?
Hi ha una diferència de temperament, de forma de manifestació i d'expressió pública. Això, però, no és cap problema, però sí que ens obliga a fer una petita adaptació cap a ells, i ells, cap a nosaltres. Però, en la fe i en les doctrines fonamentals, estem junts. Ells se senten molt ben acollits.
Considera positiu que la confessió evangèlica hagi crescut gràcies al fenomen immigratori?
Sí, ens ha fet créixer com a comunitat. I ens han donat una altra perspectiva, ja que algunes d'aquestes persones presenten problemàtiques: són de famílies desestructurades, amb penúries econòmiques... tota una sèrie de problemes que s'han de treballar.
Això ha fet canviar el plantejament de la seva comunitat?
Hem d'estar més a prop dels que passen penúries. Si parlem d'amor cristià, s'ha de veure perfectament, i practicar-lo.
Com es fa?
Organitzem ofrenes d'aliments, ajudes monetàries per pagar una hipoteca, els estudis dels nens, el repartiment de roba... Ho fem tant entre les persones necessitades de dins de la comunitat, com també de fora, allà on arribem.
En concret, a Manresa, quants llocs de culte hi ha?
Quatre esglésies organitzades i sis petits llocs de culte que depenen d'una altra església mare, fora del Bages, com ara de Barcelona, o d'una entitat de confessió evangèlica. Per exemple, no fa gaire s'ha instal·lat al carrer de Folch i Torres el centre Remar, que treballa contra la drogaaddicció. A fora de la ciutat, hi ha esglésies a Navàs i a Cardona, i també a Berga.
Una persona que es converteix a l'evangelisme, per què ho fa?
Veu que no és una religió més, sinó que hi troben una fe experimental. És un estil de vida, una forma de creure, un compromís fidel de l'ensenyament de l'Evangeli de Jesús, sense que s'aprengui per costum o per cultura. A diferència de l'Església catòlica, l'organització no és piramidal, sinó que funcionem com a famílies.