Tres mesos després encara es treballava en les tasques de neteja. Des de llavors, la canal del torrent de Santa Maria va canviar completament de fesomia. I és que el fort aiguat que hi va haver el 10 de juny del 2000 a la matinada, després d'una pluja de 50 litres durant 3 hores i 15 minuts, feia preveure i, pràcticament, assegurava les esllavissades de fang i de vegetació.

A Montserrat, ningú no s'esperava que els cumulonimbus, que altrament van assolar alguns termes municipals, fessin res d'extraordinari; per tant, no hi va haver cap previsió de cap tipus. El desenllaç de la història és per tots conegut: un aiguat molt fort i per sorpresa.

Tot i disposar de dades meteorològiques des de l'any 1902, val a dir que no és fins als anys seixanta que s'han observat precipitacions superiors als 100 litres en menys de 24 hores. Tampoc els ancians de la comunitat, algun de més de 100 anys, no recorden un fet d'aquesta magnitud. Totes aquestes dades, relatives, fan pensar que durant el temps de més creixement urbanístic del nucli montserratí -dels anys vint als seixanta- no hi ha hagut precipitacions d'intensitat forta, la qual cosa ha possibilitat de convertir tot l'espai disponible en quasi-edificable, fins a arribar al peu de les parets circumdants. La pressió humana va obligar a utilitzar la màxima superfície, en detriment de la circulació de l'aigua.

Una altra conclusió: l'erosió del rocam montserratí deixa lliure els còdols que el formen, els quals, atesa la seva forma arrodonida, es converteixen en un material de transport fàcil, un cop acumulats, pel llit de torrents, canals i rieres.

A partir dels aiguats es va haver de replantejar d'una manera molt seriosa tot el sistema de desguàs dels torrents de la Trinitat, de Sant Salvador i de Santa Maria. També els de les canals dels Micos, de Sant Miquel i del funicular de Sant Joan. Malauradament, la canalització del tram final dels dos primers encara resta pendent.

Els gabions de contenció d'àrids construïts en el torrent de Sant Salvador, feia pocs anys, sortosament van esmorteir el transport de còdols de grans dimensions. Van resistir el corrent torrencial. Ara, però, caldria actuar sobre el de la Trinitat, en aquest mateix sentit.

En aquell episodi, tots els gràfics i mapes elaborats que parlaven dels períodes de retorn de precipitacions màximes en 24 hores, la carena montserratina hi era present. Això ens mostra la seva vulnerabilitat a les inclemències meteorològiques d'aquella mena. Tanmateix, l'aiguat va fer pensar que, tot i que evidentment cal tenir-lo molt en compte, té una certa excepcionalitat, especialment si tenim en compte que es va endur parets de contenció, la construcció de les quals cal datar, com a mínim, dels segles XVII o XVIII, i va arrasar zones boscanes que necessitaren segles per formar-se.