Llicenciada en Filologia Catalana i en Art Dramàtic, Dolors Collell és des del gener del 2009 la directora dels Serveis Territorials d'Educació a la Catalunya Central, que abracen les comarques de l'Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. Entre d'altres, ha adquirit experiència en l'àmbit docent com a coordinadora lingüística, de batxillerat, d'activitats i serveis escolars, coordinadora pedagògica, i també com a directora. El departament que representa s'enfronta a algunes crítiques per les retallades que imposarà el proper curs la nova Llei d'educació.
On hi ha preocupació és a les escoles rurals perquè es redueixen els professors itinerants. Per què s'ha pres aquesta mesura?
Es redueixen els itinerants, però no les plantilles, perquè, en lloc de voltar, hi haurà més professors fixos a les escoles. És per un estalvi de recursos en desplaçaments, però s'ha deixat a les ZER l'opció de triar quin itinerant volien fer saltar. Normalment ha estat el d'educació especial, l'últim d'arribar, però n'hi ha que han optat pel d'anglès. Si han acordat que l'itinerant continuï desplaçant-se voluntàriament, també ens hi avindrem.
Aquesta mesura pot fer perdre l'essència de l'atenció personalitzada que sempre ha caracteritzat les ZER?
L'atenció de l'alumnat està totalment garantida perquè les ZER tenen ràtios d'alumnes molt baixes. És un privilegi que aquestes escoles han tingut sempre, perquè no és el mateix atendre un grup de 7 o 8 que un altre de 25. A més, tots els mestres estan capacitats per oferir l'ensenyament que feien els itinerants que es perden. Per als casos més complicats, hi ha el suport extern, com els equips d'assessorament psicopedagògic, que poden orientar qualsevol professor. És qüestió d'organitzar-se.
En molts casos, el mestre itinerant que hi havia en una ZER es quedarà com a fix al centre més gran. No és un greuge comparatiu amb els centres més petits?
I no hi ha un greuge entre l'escola rural i l'ordinària, on hi ha sobreràtios? A les ZER es barregen nivells i edats i els professors tenen una dedicació més individualitzada. Això és un enriquiment que no tenen altres alumnes. D'acord que el curs que ve les ZER s'hauran d'organitzar d'una altra manera, però des dels nostres serveis territorials hem intentat explicar-los-ho de la millor manera possible i respectant que puguin triar les opcions que considerin més bones. Hem de ser conscients que ens trobem en temps difícils. A tots se'ns demanen responsabilitats per afrontar-ho mirant de mantenir la qualitat educativa al màxim.
Es pot pensar, doncs, que són mesures provisionals fins que tornin a arribar bons temps?
La resolució de plantilles s'adapta cada any a la nova realitat, i ara hi ha la que hi ha. Amb les itineràncies estem pagant hores de docència per fer carretera, i això ho podem canviar sense perdre qualitat. Hem de ser responsables, i el departament encara més; ha de donar exemple analitzant què és essencial i què és més accessori, igual com estan fent les famílies o les empreses, i ajustar els recursos en funció d'això.
Falten especialistes d'anglès?
A la Catalunya central en falten d'anglès i de música. El problema és la manca d'universitaris amb aquestes especialitats.
També costa trobar substituts. Com es pot canviar, això?
El context econòmic actual podria afavorir la predisposició a moure's per treballar.
Com és que també es redueixen les aules d'acollida, quan havien estat una gran aposta del departament els darrers anys?
Perquè tenim menys alumnes nouvinguts. És un recurs que s'ha de mantenir si és necessari, el que no podem fer és obrir una aula d'acollida per a cada alumne que arriba. Cada escola s'haurà d'organitzar per cobrir aquestes necessitats.
Es deixen molts aspectes organitzatius a criteri de cada centre...
Hi ha una aposta clara per l'autonomia dels centres, perquè són els que coneixen millor la seva realitat. Si els organitzem nosaltres potser crearem models que no aniran bé a tothom.
Una autonomia criticada pel fet d'enfortir el poder directiu en detriment dels claustres...
La direcció d'un centre ha de ser potent, i això no és incompatible amb el fet de tenir un bon claustre dotat del pes que li correspon. Per funcionar bé hi ha d'haver un lideratge, i aquest s'ha de crear amb la voluntat de traslladar la presa de decisions a qui té experiència, als professionals. Això no vol dir que les decisions no siguin fruit d'un treball en equip i d'un consens previ. A més, ja hi ha controls del departament, en què s'avalua la feina de la direcció.
Hi haurà retallades de batxillerat a la Catalunya Central?
No s'hi preveu cap reducció, però en general la tendència és a reordenar l'oferta postobligatòria. No té sentit que hi hagi batxillerat a cada poble, perquè si en un centre només hi ha un grup de 15 o 20 alumnes tampoc no podrà garantir tota l'oferta d'optatives, sinó que estarà molt limitada. Això no vol dir que s'acabin tancant tots els batxillerats d'una sola línia, sinó que s'haurà de veure dins de cada context territorial. La tendència és aglutinar, en lloc de dispersar.
Això no traurà categoria als centres que només facin l'ESO? Molts pares matricularan els fills en un centre on també puguin fer batxillerat...
Aquesta reorganització vol apostar pels instituts-escola, en què l'alumne pugui fer tot l'ensenyament obligatori en un mateix centre, i potser només hagi de canviar en l'etapa postobligatòria.
Corre perill el Centre de Recursos Pedagògics del Berguedà?
Se suprimeix la plaça a jornada completa de la persona que fins ara hi havia de responsable, però no es tancarà. Estudiarem quins nous horaris i atenció s'hi oferirà.
Des de l'àmbit educatiu hi ha veus que diuen que s'hauria pogut retallar en aspectes més prescindibles, com les dotacions d'un ordinador per alumne...
Els ordinadors són subvencionats pel ministeri, o ho agafes o ho deixes. Tot és important, però a l'hora d'ajustar recursos cal marcar prioritats, i el Govern ha fixat aquestes. Són uns moments en què necessitem, més que mai, que la comunitat educativa estigui unida i hem de donar un bon exemple en l'optimització de recursos. A més, destinar més recursos no sempre vol dir obtenir una millor educació, perquè també depèn de la qualitat humana i professional dels docents, de la implicació de les famílies, i dels projectes educatius dels centres.
El setembre s'avançarà l'inici del curs escolar, que es compensarà amb una setmana festiva el febrer. És necessari el canvi?
L'estiu era un trencament molt llarg. Sembla lògic escurçar aquest període i introduir-ne un a mig curs. És un canvi que, com tots, demanarà el seu temps d'adaptació, i hi ha països on les empreses també han fet aquesta adequació.
No serà una càrrega per als centres o per a les famílies?
És una aturada per a alumnes i docents. Ajuntaments i AMPA podran fer ús dels centres per muntar activitats durant la setmana de febrer, igual com es fa el juliol o la primera quinzena de setembre.
