La Balma del Gai aporta noves pistes sobre el pas de ´l´Homo sapiens´ per Moià

FA 10.000 ANYSTot i que les restes arqueològiques de Moià més conegudes són les coves del Toll i les Toixoneres, un tercer enclavament ha donat resultats en els darrers anys, on s'ha descobert que Homo sapiens provinents de l'epipaleolític hi havien passat. Es refugiaven a la balma per aprofitar els nombrosos recursos que els oferia el lloc en la seva condició de caçadors i recol·lectors, principalment de conills i cargols

ALOMA VILAMALA | MOIÀ
Probablement es tractava d'un petit grup de dues o tres famílies de tres generacions, Homo sapiens, anatòmicament com nosaltres, que passaven per la balma des de final d'estiu fins a la tardor fa entre 12.000 i 8.000 anys.
Són algunes de les conclusions a les quals han arribat els arqueòlegs que treballen aquests dies a la Balma del Gai, a Moià, en una excavació que va iniciar-se el 24 de juliol passat i que s'allargarà fins al 7 d'agost vinent. "És una campanya amb molts resultats", assegura Jofre Costa. Els darrers anys s'havien trobat, sobretot, restes de conills i de cargols consumits pels humans. Aquest any ha aparegut una banya de cérvol, una mandíbula de porc senglar, puntes de sílex i d'os, carbons, un cargol marí foradat i un copròlit (un excrement fossilitzat), entre altres."De tota manera, trobar múltiples peces d'un mateix tipus ens beneficia i ens serveix per constatar hipòtesis. Si només en tenim una, queda en una anècdota", explicava Jordi Nadal, professor de la UB que col·labora en l'excavació i que n'havia estat director en edicions anteriors. En la campanya participen unes 15 persones, la majoria estudiants de la carrera d'Història o de doctorat. Molts repeteixen any rere any.
De mica en mica, les peces del trencaclosques van encaixant, es pot determinar la data i intentar descobrir el tipus de vida, clima i economia dels nostres avantpassats. Formaven part del període anomenat epipaleolític, en el qual els humans mantenien les estratègies econòmiques de les societats caçadores-recol·lectores paleolítiques, abans dels canvis cap al neolític, en què les societats van avançar cap a l'agricultura i ramaderia pròpies del neolític.
"No som com l'Indiana Jones, que al Temple Maleït agafa una peça i se'n va corrents. La nostra feina és trobar pistes. Som com el CSI del passat", explica gràficament Jofre Costa, que és codirector de la campanya i col·laborador del museu arqueològic de Moià. "Al final totes les peces tenen el mateix pes. Totes contenen informacions diferents".
A la Balma del Gai es treballa a partir de dos estrats, un de profund i un de més superficial, remogut i, per tant, menys fiable. A partir de parts de terra dividides que fan un metre per un metre, s'excava de mica en mica i es va registrant tot allò que es troba tenint en compte la profunditat, ja que després es fa una projecció informàtica dels diversos nivells (paleosòls), per visualitzar quins objectes són més abundants en cada lloc. Això permet establir els tipus d'ocupacions de cada lloc i la diferència d'anys. Després, la terra extreta es guarda en sacs classificats, es garbella amb aigua i se n'extreuen les restes més petites.

També hi van passar els ibers
Les restes de l'epipaleolític van ser segellades amb els nous usos de la balma. Així, també s'ha trobat ceràmica iber i una sitja, que tenia usos domèstics i simbòlics: a sobre de la sitja es va trobar l'esquelet d'un gos sencer. Jordi Nadal explica que era una pràctica ritual del món ibèric, que tenia una funció religiosa. Al damunt, hi havia construïda una cabana utilitzada durant la guerra del Francès.