Els habitants desossaven els conills per assecar-ne la carn

ALOMA VILAMALA | MOIÀ
La gran quantitat de petites peces trobades i classificades metòdicament permeten fer deduccions de l'estil de vida que duien els nostres avantpassats, però no només això: també és possible fer-se una idea del clima, la flora i la fauna de fa entre 12.000 i 8.000 anys. Algunes de les deduccions que han extret els arqueòlegs són les següents:
L'alimentació. Segurament, els Homo sapiens acudien a la balma per aprofitar recursos: la gran quantitat de conills i cargols i, probablement, recursos vegetals. Els conills que es troben es comptabilitzen pel nombre de mandíbules trobades, i molts dels ossos tenen marques que indiquen que no se'ls menjaven al moment, sinó que els descarnaven, probablement per assecar o fumar la carn. Aquesta pràctica s'acostumava a fer amb animals més grossos, però en el cas dels conills no s'havia trobat mai abans amb tanta claredat, i només n'hi ha algun cas a Califòrnia. Pel que fa als vegetals, són molt més difícils de trobar, i de moment només s'han trobat pinyols d'aranyoner.
L'època de l'any. La localització d'una mandíbula d'un porc senglar que havien consumit permet també acotar el moment de l'any en què va passar: la dentadura mostra l'edat que tenia l'animal en el moment que va ser caçat, i fent coincidir l'edat amb el calendari reproductiu de l'espècie es pot arribar a conclusions que ajuden a corroborar les hipòtesis sobre les quals es treballa i que apunten que passaven per la balma a final d'estiu i tardor.
Antiguitat. Els carbons permeten corroborar que els epipaleolítics tenien foc, que feien servir per cuinar, escalfar-se i il·luminar-se, però per mitjà de la prova de carboni-14 se'n pot establir l'antiguitat. A més a més, es pot saber de quina espècie d'arbre prové i, així, detectar el clima del moment o la fusta que s'utilitzava per als mànecs de les eines.
El clima. L'època de l'epipaleolític va coincidir amb un canvi climàtic en el final de la glaciació, en què les temperatures es van suavitzar i el clima va esdevenir el temperat actual. Tot això va portar nombroses conseqüències i els humans van readaptar la seva economia, ja que hi va haver animals que van desaparèixer. El canvi del clima és el tret de sortida de l'epipaleolític, que s'allarga fins a l'adveniment de l'agricultura, que es va adaptar d'altres grups provinents del Pròxim Orient. Les petites llavors carbonitzades (que es troben, normalment, un cop s'ha garbellat la terra) faciliten informació sobre el medi, la flora i els recursos.
Desplaçaments. La troballa de mol·luscs marins, com una petxina i un cargol de mar, han propiciat dues hipòtesis: la primera és que les tribus nòmades recorreguessin llargues distàncies per arribar fins al mar, seguint les conques fluvials: així s'estalviaven pujar i baixar les muntanyes que es trobaven si haguessin seguit en línia recta. A més a més, els rius els permetien tenir aigua a mà, matèries primeres i aliments com peixos o crancs. Una altra possibilitat és que tinguessin contacte amb altres col·lectius, amb els quals haguessin fet intercanvis. El forat en un cargol de mar indica que probablement formava part d'un collaret. Una altra pista dels desplaçaments és el sílex, un material de gran duresa, amb el qual són fetes les puntes de fletxa trobades: un material que es pot trobar a distàncies considerables: les més properes són al Brull, al Montseny o bé a l'Ametlla del Vallès.