Josep Romero afronta un embaràs polític. Nou mesos d'alcaldia que tancaran una legislatura en què Sant Feliu ha afrontat la redacció d'un nou pla general urbanístic que va néixer amb certa convulsió. Casat i pare de trigèmins, Romero és mestre de llengua catalana i els darrers anys ha exercit a Vic.
Fa tres anys que va entrar en la política, i ara, de sobte, ja és a l'alcaldia. Un salt imp0rtant...
Bé, d'entrar en política jo no en diria ben bé així. Perquè en pobles petits com Sant Feliu Sasserra el que fas bàsicament és gestionar.
Amb quin tarannà afronta una alcaldia de 9 mesos?
Doncs m'ho miro d'agafar com si fos una alcaldia per a vint anys. No és pas que pensi estar-m'hi aquest temps, ni de bon tros, però sí treballar aquest temps amb una perspectiva llarga. Perquè no em miro l'alcaldia des d'una perspectiva personal, som un grup. Canviem la peça del davant, però la resta tot continua igual. La gestió continua sent la d'aquests quatre anys i la intenció és muntar una candidatura forta per a quatre anys més com a mínim.
Amb vostès al capdavant?
No, el canvi d'ara no vol dir que jo en seré el candidat. Tot dependrà del grup, de qüestions personals i de molts altres factors. Però la idea és agafar-m'ho amb la perspectiva com a mínim de cinc anys.
No vol dir que sigui candidat, però és una possibilitat que té solidesa?
Podria ser, però repeteixo que depèn del grup. Hi ha persones que fa 12 anys que són regidors, gent que té ganes de plegar... Hi ha molts condicionants. la nostra idea és fer un grup potent per tirar endavant, guanyar les eleccions si podem amb retocs i gent nova.
Deia que només han fet un canvi de peça dins el grup, però per a vostè el canvi de ser notable?
Sens dubte. Perquè en un poble petit, com deia, es fa gestió més que no pas política, però precisament per això l'alcalde és una persona a qui es recorre constantment. És un càrrec que a la pràctica requereix una dedicació total.
El seu grup, ERC, governa amb majoria absoluta des de fa quatre mandats i en els dos darrers sense cap oposició. Aquesta situació no és democràticament perillosa?
No, perquè en un poble com Sant Feliu tens el contacte diari. No hi ha oposició, però hi ha la gent del carrer que trobes i amb qui converses cada dia. El poble, per proximitat, et fiscalitza molt de prop i diàriament. Ara, jo crec que és bo que hi hagi diferents opcions i que la gent pugui triar. És la base de la democràcia.
I no tenir oposició, per a qui governa, té inconvenients o tot són avantatges?
És bo que hi hagi oposició, però penso que en pobles així l'oposició també ha d'exercir més com a govern que no pas com a oposició. Amb 7 regidors que hi ha a l'Ajuntament la feina s'ha de fer entre tots. Si la meitat ens dediquem a barallar-nos amb l'altra meitat no tirarem endavant mai. Però és bo que hi hagi diferències de parer, que contrasti i posi matisos, no que faci oposició negativa.
No tenen oposició a l'Ajuntament, però van tenir una forta oposició popular al començament del nou pla general urbanístic (POUM). El que s'ha acabat tirant endavant té bastant poc a veure amb el que van presentar inicialment. Estan satisfets d'aquest pla urbanístic?
Sí. L'altre era més ambiciós. Però amb la crisi que hi ha actualment el pla general no canviaria el poble ni en cinc, ni en deu anys, perquè la construcció ha quedat totalment aturada. Aquest POUM té una vigència d'uns 12 anys i amb ell tirem endavant sense problemes.
És veritat que el desenvolupament efectiu d'un pla urbanístic depèn a la pràctica del mercat i de les circumstàncies reals. Perquè l'Ajuntament n'aprovi un o un altre sí que marca una intenció. La d'admetre créixer més o menys...
Però penso que era un debat fals. Quan fas un nou pla general no vol dir que en dos anys estarà tot fet i que tot estarà en obres. La idea era avançar línies de creixement, però no intentar que la població creixés en 2 anys, ni en 4 ni en 10. Estem molt bé com estem. Passar en 2 anys de poc més de 600 habitants a 4.000 seria una catàstrofe. El POUM era i és una previsió de futur a llarg termini.
Però cada vegada que es redacta un nou pla urbanístic, i no parlo només de Sant Feliu, sinó en general, sembla que s'hagi de preveure forçosament un creixement. Els pobles han d'anar creixent il·limitadament?
No, penso que no. En un poble la qualitat de vida és el fet de ser poble. No hem de créixer il·limitadament, però tot depèn de l'oferta i la demanda. Pensa que a final del segle XIX aquí hi havia uns 900 habitants. Vol dir que hi va haver una part important de població que es va perdre. Però hem de fer un poble per viure-hi.
Cap on va Sant Feliu, quines són les prioritats?
En la línia que ara deia: fer un poble per viure-hi i, a més a més, per veure. Hem de tendir a fer-ne un centre de turisme cultural que ens permeti tenir una presència estable en aquest mercat. El projecte de Viure al Poble, que és a 2 o 3 anys vista, va totalment encarat en aquest sentit. Fa dos anys ja vam inaugurar el centre de la bruixeria. Són diferents peces que anem encaixant.
Us projecteu com un poble per viure-hi, però amb un mercat laboral extern?
No. Ens interessa molt que el comerç i la indústria tirin endavant. Tenim una zona industrial que encara pot créixer i el nou pla general preveu una zona nova que es pot desenvolupar quan la que tenim ara sigui plena.
Les comunicacions són un dels grans deutes pendents de Sant Feliu?
Home, s'ha de reconèixer que amb la construcció de l'eix transversal, encara que no ens passi a tocar, ja vam tenir un gran avenç. Però de cara a potenciar la nostra economia, sí que fa temps que reclamem millores i fins i tot ja hi ha algun projecte. A tota la carretera des d'Avinyó fins a arribar a Prats s'hi ha de fer una remodelació important.
D'on se sent Sant Feliu?
És difícil parlar per boca de tothom. Ens sentim, sobretot, del Lluçanès, però hi ha una relació social molt equidistant amb Manresa i amb Vic. Ara, tota la part administrativa depèn de Manresa i del Bages, i això pesa molt.
10:24
Videos
IMPRIMIR PÁGINA »
AUMENTAR TEXTO »
REDUCIR TEXTO »
