Montserrat recupera els conreus de set finques per preservar l´àguila cuabarrada

REDACCIÓ/C. OLIVERASMANRESA
Recuperar l'activitat agrària dels camps del parc natural de la muntanya de Montserrat per fomentar la població d'espècies presa i ajudar, així, a conservar l'àguila cuabarrada, una de les aus més amenaçades de Catalunya, i d'altres espècies autòctones del parc. Aquesta és la idea del Patronat de la Muntanya de Montserrat, que en- guany ha iniciat una col·laboració amb els propietaris de set finques amb l'objectiu de preservar la fauna i el patrimoni natural del parc.
Jordi Calaf, biòleg del parc natural de la muntanya de Montserrat, assegura que "l'abandonament del camp té les seves conseqüències en la conservació del patrimoni natural". Així, els treballs han consistit a sembrar una barreja farratgera de civada i veça a les finques de can Marquès, Coll de Can Maçana, cal Santmiquel, Sant Simeó, Marc i forn de la Vall, Gibert i mas Colom.
De les set finques, només cal Santmiquel i can Marquès no han deixat perdre mai els camps i, com que ja els sembraven anualment, s'ha arribat a acords per poder efectuar una gestió dels conreus que sigui més profitosa per a la fauna (perdiu, conill, talpons, ratolins, ocells granívors...). En les dues propietats s'ha deixat una part de la collita sense recol·lectar, la qual cosa és positiva per als animals, ja que els conreus tenen vegetació i, per tant, aliment durant tot l'any. D'aquesta manera, no esdevenen un desert durant sis mesos, des de la sega de juny fins que torna a germinar la sembra el novembre.
A les altres cinc finques s'han recuperat antics camps que feia uns quants anys que ja no es treballaven. En aquests casos, el patronat està fent les tasques pròpies del calendari agrícola, si bé la voluntat no és continuar menant els camps per sempre, sinó mantenir-los oberts mentre els propietaris no els puguin autogestionar. Per aquest motiu, la collita no es recollirà i també s'hi deixarà tot l'any.
La iniciativa de recuperació de conreus s'afegeix a la promoció de la pastura de vaques i ovelles per prevenir incendis forestals que el patronat també fomenta. Calaf argumenta que "si aconseguim mantenir els conreus oberts, una part dels boscos pasturats i prats sense vegetació arbustiva fomentarem la població d'espècies de presa i ajudarem a conservar l'àguila cuabarrada i altres espècies que se'n veuran beneficiades".