"El diàleg és l'únic camí del progrés". Aquesta màxima és una de les que pregonava amb més força Raimon Panikkar i va ser també l'eix principal de les intervencions d'e divendres durant la seva cerimònia pública de comiat, celebrada a Montserrat. L'elecció de l'indret no era gratuïta: el mateix Panikkar havia demanat a la família que el seu funeral in memoriam es fes en aquest santuari, on va celebrar els 25 i els 50 anys de la seva ordenació com a prevere de l'Església catòlica.
I el seu desig no només va ser complert, sinó que va ser secundat per centenars d'amics, coneguts, feligresos i seguidors del filòsof, que van voler assistir al seu comiat públic i estar així al costat de la família, encapçalada per la germana de l'escriptor, d'avançada d'edat.
En total, un miler de persones van omplir ahir a la tarda la basílica de Santa Maria, que tenia com a principals autoritats polítiques el vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras (ERC); el president de CiU, Artur Mas; la diputada Dolors Montserrat (PP) i el quart tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon Garcia Bragado (PSC). ICV i Ciutadans van ser els únics partits parlamentaris no representats ahir a primera fila. Entre el públic, també hi havia alguns representants de la comunitat budista de Catalunya, com ara la de la comarca del Garraf.
La solemnitat va presidir un funeral que no va ser de cos present. I és que Raimon Panikkar, mort a l'edat de 91 anys, ja va ser acomiadat divendres de la setmana passada en una cerimònia privada celebrada a Tavertet. Posteriorment, les seves cendres van quedar exposades a la seu de la Fundació Vivarium Raimon Panikkar. És previst que siguin repartides entre la família, el cementiri de Tavertet i el riu Ganges, a l'Índia.
Benvinguda del nou orgue
La cerimònia, que es va allargar prop de dues hores, es va encetar amb l'audició del nou orgue de Montserrat, a càrrec del reconegut organista Juan de la Rubia. L'audició va ser presentada pel constructor de l'orgue, Albert Blancafort, que es va autodefinir també com a "deixeble" de Raimon Panikkar. "Hem volgut retre-li un homenatge musical amb el nou orgue", va dir. L'obra elegida, va explicar, no obeïa a cap partitura escrita, sinó que va prendre simplement com a base "els aspectes que caracteritzen la filosofia i la persona de Raimon Panikkar".
Seguidament, l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va pronunciar unes paraules de benvinguda i va manifestar que la celebració d'ahir havia estat convocada "per donar gràcies pels seus 91 anys de vida, per la seva recerca del Misteri de Déu i pel seu mestratge intel·lectual i espiritual, que ha ajudat molts d'altres d'arreu del món a trobar la unificació interior, la pau i l'amor als altres, en una pluralitat unificada".
El monjo de Montserrat Pius-Ramon Tragan va ser l'encarregat de llegir l'homilia de la cerimònia. Segons va expressar, la mort de Panikkar "ens col·loca a tots nosaltres davant aquests dos extrems: d'una banda, la tristesa de la mort i, de l'altra, que, a través de la mort, ell ha arribat al a plenitud de vida que sempre havia desitjat".
A la recerca del diàleg
El pare Pius-Ramon Tragan va definir el pensament de Panikkar amb les següents paraules: "ell va constatar que en tota persona humana hi ha un desig de plenitud de vida, de felicitat i d'infinit, de veritat i de bellesa que va més enllà de les contingències religioses i culturals". Aquesta seguretat, va afegir, "l'ha portat a considerar les relacions interculturals i interreligioses com una esperança de pau per a tota la humanitat, una reconciliació planetària". I va concloure: "aquest projecte tan esperançat constitueix una de les dimensions més característiques de la seva obra i representa una de les seves aportacions internacionals més valuoses: el diàleg". Un diàleg que no té per finalitat el consens "sinó el consens recíproc".
A continuació, va ser el catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona Josep Maria Terricabras qui va prendre la paraula. Terricabras va començar la seva intervenció recordant com fa dos anys havia estat el padrí de Panikkar en l'acte solemne en què la Universitat de Girona li va conferir el doctorat honoris causa. "La universitat reconeixia així el treball del pensador català vivent més influent i més internacionalment reconegut, i s'afegia a les moltes distincions acadèmiques i institucionals que va tenir en vida", va explicar. Però el gran reconeixement a l'escriptor, va assenyalar, "l'han fet els milers i milers de persones que arreu, encara més a l'Índia, als Estats Units o a Catalunya, especialment a Tavertet, a la ràdio o a la televisió, l'han pogut escoltar i s'han pogut enriquir amb els seus pensaments.
De pare indi i de mare catalana, Raimon Panikkar, nascut a Barcelona l'any 1918, era considerat el pensador català contemporani més reconegut internacionalment. Era doctor en filosofia, en ciències i en teologia, a més de sacerdot. El seu pensament sobre el diàleg interreligiós i intercultural, desplegat en més de 50 llibres i en més de 1.500 articles, ha estat objecte de congressos monogràfics i d'una quarantena de tesis doctorals.
