La crisi de vocacions sacerdotals està fent estralls tant al bisbat de Solsona com al de Vic. No obstant això, la situació a Vic i a Solsona no és la mateixa. En concret, les ordenacions de nous capellans han caigut en picat a Solsona respecte a la dècada dels 90, mentre que a Vic s'ha mantingut la xifra d'aquella època. Hi ha, però, un dèficit mantingut.

En concret, entre el 1991 i el 2000, el bisbat de Solsona va ordenar nou capellans, mentre que entre el 2001 i el 2010 només n'ha ordenat tres. Per tant, entre una dècada i l'altra s'han perdut sis capellans. En canvi, el bisbat de Vic a la dècada dels 90 va ordenar onze preveres, una xifra idèntica a la dels darrers deu anys. Ara, si bé és cert que les dades són més optimistes que al bisbat de Solsona, seria un error pensar que a Vic no tenen necessitat de capellans. De fet, aquests 22 ordenats els últims 20 anys no han compensat la xifra de capellans retirats i els traspassats que estaven en actiu. Des del bisbat s'assegura que el relleu generacional té un resultat negatiu i ha de cercar solucions per cobrir les vacants de les parròquies.

Una d'aquestes solucions per les quals s'han optat és l'ordenació de diaques. El diaca, però, és una figura de rang inferior al capellà. Pot fer gairebé totes les funcions pròpies del sacerdot, però no pot dir missa ni confessar. El diaca ?-o permanent- pot ser una persona casada, si ja ho està en el moment de ser ordenat. Si és solter, però, ha de comprometre's al celibat.

En el cas del bisbat de Solsona, segons el seu vicari general, mossèn Antoni Quesada, els últims deu anys s'han ordenat cinc diaques. "Abans no n'hi havia, de diaques, al bisbat de Solsona", assegura Quesada.

En el cas de Vic, el rector del seu seminari, mossèn Pere Oliva, afirma que "actualment hi ha set diaques al bisbat, tots ordenats els anys 90", mentre que en els últims deu anys se n'han ordenat, però, "com a pas previ per ser capellà". Segons Oliva, "els diaques no cobreixen els buits dels capellans perquè són figures més secundàries amb funcions diferents".

Enrere queden els anys en què cada parròquia tenia rector i vicari, com a mínim. "Abans hi havia moltes més ordenacions, cada any unes 3, 4 o 5", recorda mossèn Quesada. Avui, en canvi, un sol capellà sol ocupar-se de més d'una parròquia ?-i sense ajuda del vicari- amb la consegüent menor dedicació. Per exemple, mossèn Pau Bordera s'ocupa de vuit parròquies del bisbat de Solsona. O al bisbat de Vic, un cas singular és el de mossèn Melitó Tubau (fins fa poc a Manresa), que s'ocupa de divuit parròquies del Ripollès.

A diferència de Solsona, Vic aposta per solucions directes, com és el cas d'acollir capellans de fora del bisbat, sobretot africans. Ara per ara, al bisbat hi ha quatre preveres africans. Segons el rector del seminari de Vic, el bisbat té contactes amb diòcesis africanes, sobretot rwandeses, i això facilita l'arribada de capellans. En canvi, el bisbat de Solsona, tot i tenir menys planter ?-tal com mostren les dades d'ordenacions-, no ha volgut apostar pels fitxatges. "Buscar gent a fora et cobreix les misses, però amb el risc que comporten una cultura i llengua diferents. Algun bisbat ha anat per aquí. Nosaltres, de moment, no tenim cap urgència", afirma Quesada.