La basílica de Santa Maria de Montserrat va celebrar ahir una sessió acadèmica per commemorar els 25 anys del document Arrels cristianes de Catalunya. L'acte va servir per posar de manifest la necessitat de reformular la carta pastoral de l'Església catalana més notable del segle XX, i punt de referència indispensable sobre el tractament cristià del naciona- lisme.

I és que, tal com va assenyalar Joan Rigol, president de la Fundació Sagrada Família i patró de la Fundació Joan Maragall, en molts punts manté l'actualitat, "el nacionalisme de fa 25 anys no és el mateix que hi ha avui en dia". Així, es va posar de manifest la necessitat d'una major implicació de l'Església perquè el nacionalisme català guanyi força.

Mossèn Antoni Maria Oriol Tataret, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya, va encetar la sessió resumint el document. Seguidament, va remarcar que "els esdeveniments més recents de la relació d'Espanya amb la nostra nació mostren que l'Estat espanyol insisteix amb més força a considerar-se un estat uninacional". Va afegir que "no hem de defallir en la nostra reacció contra aquest enfocament. Correspon als pensadors i polítics, però els catòlics també hi tenim molt a dir a partir de la Doctrina Social de l'Església".

Tot seguit, Rigol va fer un repàs a l'evolució de la societat i l'Església a Catalunya els darrers 25 anys. Pel que fa a la societat, va lamentar que actualment "s'ha incrementat la desafecció política". En l'àmbit de l'Església, es va queixar de la docilitat de l'episcopat català. "La sentència del Tribunal Constitucional i la posterior manifestació van demostrar que hi ha una fractura i que són molts els que creuen que Espanya vol erosionar els drets dels catalans", va explicar Rigol. Va afegir que "l'Església no ha de comportar-se com un poder polític, però sí que hauria de donar més valors per a la construcció nacional de Catalunya".

El pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, també va fer una reflexió sobre el text de l'episcopat català. "Convé que la identitat del poble català i la seva condició de nació sigui ben coneguda al nostre país, i explicada als germans catòlics d'altres pobles d'Espanya; sobretot ara, després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut", va assegurar.

La sessió també va tenir la intervenció del Doctor Ramon Pla, director de la revista Qüestions de Vida Cristiana, que va presentar el nou número de la publicació, que inclou un monogràfic sobre el document. En l'acte també hi va ser present Mossèn Jaume Berdoy, vicari general del bisbat de Sant Feliu de Llobregat, i l'arquebisbe d'Urgell i secretari de la Conferència Episcopal Tarraconense, Monsenyor Joan Enric Vives.