Els municipis veuen molt complicat poder assumir un canvi generalitzat del tipus d'il·luminació que hi ha als carrers. Les xifres de l'estalvi energètic són molt importants, però les d'afrontar la despesa que comporta un canvi total és per a molts ajuntaments inassumible.

El govern de l'estat va aprovar al principi del mes de març tota una sèrie de mesures per afavorir l'estalvi energètic, entre les quals hi havia la voluntat que els municipis de menys de 200 habitants renovessin l'enllumenat de làmpades de sodi i que en els de més de 25.000 tinguessin tots en un termini de 5 anys un enllumenat públic eficient. Aquestes són mesures que correspon dur a terme els ajuntaments, però ja han advertit que les idees sense diners al darrere i amb les butxaques buides com tenen la majoria no es poden fer realitat.

Juli Gendrau, alcalde de Berga, és un dels que explicita la impossibilitat d'assumir una nova despesa: "són molts diners i l'Ajuntament no hi pot fer front". Ni Gendrau, ni David Rodríguez com a alcalde de Solsona, ni Joan Planella com a alcalde de Puigcerdà, ni Jordi Aymamí com a alcalde d'Igualada no estarien disposats avui a incloure una partida per modificar la seva il·luminació per una de més eficient . A més a més, la voluntat de canvi que explicita el govern de l'Estat arriba quan els ajuntaments encara es troben immersos en un projecte anterior que és el de canviar les bombetes de vapor de mercuri per les de sodi. Amb aquest procés a mig fer, és difícil que es puguin afrontar nous reptes en la mateixa línia.

Actualment hi ha 145 municipis de la demarcació de Barcelona que han signat el Pacte d'Alcaldes per l'Energia Sostenible, que els compromet a emprendre diverses mesures amb el suport de la Diputació per reduir el 20% del seu consum energètic d'aquí al 2020.

Aquestes accions vindran determinades en un pla d'acció que cada municipi haurà d'elaborar (a la província de Barcelona n'hi ha un centenar que el tenen fet), i que bàsicament preveu intervencions en l'enllumenat públic, tot i que pot incloure altres mesures com la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals o la producció d'energia per biomassa, entre d'altres.

Una auditoria lumínica i un estudi de viabilitat sobre l'amortització de les accions que es vulguin emprendre determinarà el programa a seguir en cada cas, de manera que "no necessàriament s'ha d'arribar a la substitució absoluta de l'enllumenat pel sistema LED", explica el coordinador de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Ferran Vallespinós. Dependrà de la grandària de cada municipi, dels nivells d'estalvi a què es vulgui arribar en cada cas, i de la situació i de les instal·lacions de què es parteixi.

Vallespinós posa d'exemple que una bombeta del tipus led "és més gran i sol pesar més que una de convencional", de manera que hi podria haver certes dificultats d'adaptació si l'estructura de suport és gaire antiga. A grans trets, Vallespinós apunta que l'amortització d'un sistema led es pot aconseguir en un parell d'anys "si només s'han de canviar les bombetes, mentre que es pot allargar una mica més si s'ha de canviar tot el bàcul, perquè serà més car". Entre les opcions hi ha la d'anar substituint per trams la instal·lació vella per led i completar-ho amb un pla més a llarg termini, o fer una renovació amb aquest sistema només parcialment. En aquest cas, l'actuació en determinats sectors es podria limitar a substituir les llums de mercuri per unes de vapor de sodi "que fan la mateixa llum però amb la meitat de potència", i també "aplicant mesures de racionalització de l'enllumenat, com ara evitar el màxim de fissures a les instal·lacions que deixin que s'escapi la llum, o que s'encengui i s'apagui segons l'horari solar", afegeix Vallespinós.

Projectes a concurs

Tot plegat farà que el cost d'implementació del programa d'estalvi pugui variar segons cada municipi. L'opció més freqüent és posar a concurs l'execució del pla per tal que sigui una empresa qui se'n faci càrrec, segons apunta Vallespinós, i qui assumeixi tot el cost de la inversió i es quedi com a beneficis el marge d'estalvi que s'haurà guanyat amb el canvi. Admet la possibilitat que sigui l'Ajuntament mateix qui aspiri a assumir aquesta càrrega, de manera que tots els beneficis directes recaurien sobre les arques municipals i l'amortització seria ràpida, "tot i que això l'obligaria a una inversió prèvia, i actualment no tots els municipis tenen prou capacitat per endeutar-se".

El model led també pot ser apte per als domicilis, tot i que "en l'àmbit domèstic és més difícil d'amortitzar tenint en compte el cost de la instal·lació", i entenent que "a casa la llum no s'encén tanta estona", diu Vallespinós, i afegeix que, a grans trets, "en un domicili el consum de les bombetes pot representar tan sols cap al 10 o 15% del consum elèctric total, i és molt més concentrat en els electrodomèstics".