Talamanca es vol convertir en punt de referència nacional i de reivindicació dels drets històrics de Catalunya. L'alcalde de la població, Josep Tarín, va fer pública aquesta aspiració durant l'homenatge que ahir es va dispensar als qui van participar a la batalla de Talamanca del 1714, l'última que va guanyar l'exèrcit català davant el borbònic de Felip V. La cerimònia es va convertir en un acte de reafirmació nacional.
Tarín va dir als parlaments que, amb la inauguració del monument, es fa un pas més perquè la població "esdevingui un punt de referència nacional i dels drets històrics de Catalunya que dinamitzarà econòmicament i socialment el municipi". El pròxim pas per anar consolidant aquest objectiu serà el centre d'interpretació del 1714 que ha d'anar a la sala d'armes del castell.
La cerimònia va ser presidida pel conseller d'Interior, Felip Puig, que va fer una aposta oberta pel dret a decidir. Puig va assegurar que a Talamanca es va guanyar la batalla encara que després es va perdre la guerra, "però no ens hem rendit". El conseller va donar per acabada la transició democràtica i l'Estatut del 2006 després de la profunda retallada que va patir a mans del Tribunal Constitucional. "La seva derrota ha començat a dibuixar el procés cap al dret a decidir". Per això, va continuar dient, "el nostre combat no serà ara a Talamanca, sinó en el terreny de joc d'Europa i de la democràcia, i on només comptarà la voluntat majoritària d'un poble que ha de decidir quin destí vol".
Remarcava també que cal tenir més capacitat de decidir, perquè "volem gestionar la nostra hisenda, com feien els nostres herois, les nostres infraestructures, definir el nostre model de justícia i garantir el nostre propi model de seguretat integral". Per al conseller, els catalans "tenim per endavant un procés que ens pot portar a la victòria definitiva". Va acabar el seu discurs afirmant que Catalunya viu actualment moments transcendentals, i que "ara el nostre gran repte és armar una majoria social per triar el nostre futur".
Desenes de persones van seguir l'acte d'inauguració del monument a la batalla. És al peu de la torre del castell des d'on Antoni Desvalls va dirigir la batalla del 1714. S'hi ha construït un mirador que dóna a la serralada on hi va haver l'enfrontament entre les tropes catalanes i de les Felip V. Felip Puig i l'alcalde de Talamanca, Josep Tarín, van descobrir el monument en una cerimònia solemne en la qual van participar Mossos d'Esquadra vestits de gala i soldats de l'època com els miquelets i els dragons i cuirassers de l'exèrcit de Sant Miquel.
Què té d'extraordinària la batalla de Talamanca? Diverses coses. D'entrada, que fins fa tres anys estava en l'oblit; que va ser l'última que va guanyar l'exèrcit català davant les tropes de Felip V, que un mes després entrarien a Barcelona; i que ha estat la primera de Catalunya i l'estat espanyol que ha estat investigada amb mitjans d'última tecnologia com prospeccions geofísiques, GPS i sistemes d'informació geogràfica.
El 13 i 14 d'agost del 1714, les tropes austracistes comandades per Antoni Desvalls, marquès de Poal, i les borbòniques del comte de Montemar lluitaven a la serralada de Talamanca. Només el testimoni d'una carta que Desvalls va enviar als consellers de Barcelona i que es conserva a l'Arxiu Històric de la Ciutat en donava fe. No va ser fins al 2008, però, que els historiadors van fer pública la seva troballa.
Efectivament hi havia hagut la batalla descrita per Desvalls, i va ser de grans dimensions, explicava ahir el professor de la Universitat de Barcelona i especialista en història militar de Catalunya Francesc X. Hernández, present a l'acte de Talamanca. Entre els dos bàndols hi podria haver 10.000 homes, "que pel segle XVIII es fa estrany". També té la particularitat que el XVIII "poques vegades arriben a l'enfrontament. Prefereixen maniobrar, anar amunt i avall, matar-se i retirar-se". A Talamanca, en canvi, "sabem que hi va haver un combat fort".
Hernández explica que Desvalls estava recollint forces per ajudar Barcelona quan va aparèixer l'exèrcit borbònic a la cresta de la serralada. Era comandat pel comte de Montemar "i devia portar tres regiments de dragons" (soldats a cavall però que acostumen a lluitar a peu) "i infanteria. Eren uns 3.000 soldats. I els catalans eren uns 2.000 més i 2.000 sometents".
Desvalls va decidir envestir-los i les forces borbòniques van emprendre la retirada. Els van perseguir i van fer moltes baixes. Pel cap baix, les forces felipistes van tenir unes 600 baixes per unes 150 de les catalanes. Hernández afegia que "va ser un combat emblemàtic perquè va ser dels darrers de la guerra de Successió, en el qual les forces borbòniques van atacar amb molt coratge".
Malgrat tot, un mes després Barcelona va caure enfront de les tropes de Felip V. Desvalls havia recollit moltes forces i format un important exèrcit regular, però no el suficient per creuar el Vallès per intentar trencar el setge borbònic a la capital catalana. "Exposar-se a la cavalleria borbònica hauria estat suïcida. Va intentar infiltrar alguna columna, però no va reeixir, la desproporció era molt gran". Hernández continuava explicant que "els catalans gairebé haurien pogut guanyar si no fos per la participació de França, que va enviar 40.000 combatents i això va fer decantar la balança. Si no difícilment Felip V hauria pogut guanyar la guerra per si mateix".
Hernández també va participar en la inauguració del monument a la batalla de Talamanca "en memòria d'aquells que van lluitar en defensa de les llibertats de Catalunya", diu la placa. Durant la seva intervenció, va assegurar que no té sentit la investigació si no va acompanyada de la divulgació, i que el memorial a la batalla reforça les tasques d'investigació que s'han fet. Des del seu punt de vista, aquests fets històrics generaran més coneixement cultural i "també més riquesa per a la població". Va acabar afirmant que el monument "és un acte de justícia, perquè recuperem la memòria dels qui van lluitar per la seva i la nostra llibertat. La història ens empeny, però nosaltres també l'hem d'empènyer", va afirmar.
