El projecte d'ampliació de les instal·lacions d'Iberpotash al Bages pot acabar suposant una inversió de fins a 600 milions d'euros i la creació de fins a 600 nous llocs de treball en la seva execució en diverses fases, que podrien estar enllestides el 2020. Aquestes són, almenys, les previsions de la filial estatal de la multinacional israeliana ICL, propietària de les mines bagenques, segons que es va explicar ahir en una reunió mantinguda entre el conseller delegat d'Iberpotash, José Antonio Martínez Álamo, i el President de la Generalitat, Artur Mas.

Amb tot, de moment només hi ha garantits els primers 200 milions d'euros del projecte, batejat com a Phoenix, tal com ja va explicar aquest diari el passat dia 14. Aquesta inversió inicial es concentraria en les instal·lacions de Súria, i consistiria, principalment, en l'ampliació de la planta de tractament de potassa i la construcció d'una planta de sal per al tractament del clorur sòdic que actualment va a parar als runams salins. Aquesta primera fase, ja aprovada per la matriu israeliana, es començarà a aplicar de manera immediata i es preveu que s'hagi completat el 2014.

Tal com ja va explicar aquest diari, el projecte preveu una segona fase d'expansió, que encara no té el vistiplau israelià, que té per objectiu produir 1,1 milions de tones de minerals anuals. D'aquestes, 630.000 tones serien de potassa granual; 50.000, de potassa blanca industrial (un nou producte extret del subsòl bagenc), i la resta, de potassa estàndard.

Tant aquesta segona fase com les posteriors de què consta el gros de Phoenix són condicionades a unes millores en infraestructures, sobretot quant al transport ferroviari de mercaderies, per garantir la connexió amb vies d'ample europeu tant amb el port de Barcelona com amb els mercats de potassa del nord i del centre del continent europeu. Aquest desenvolupament posterior del projecte, més enllà de la primera fase ja aprovada, és el que permetria arribar fins a una inversió de 600 milions d'euros i crear fins a 600 llocs nous de treball.

Revelació de Palau

La reunió entre Iberpotash i la Generalitat va tenir lloc ahir al matí a Barcelona. Va tenir la presència també del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena; el secretari de Govern, Germà Gordó; el secretari general del departament de Territori i Sostenibilitat, Pau Villòria; el director general d'Indústria, Joan Sureda; el director general d'Energia, Mines i Seguretat Industrial, Josep Canós; i els alcaldes de Sallent -i delegat del Govern a la Catalunya Central-, Jordi Moltó; Balsareny, Jaume Rabeya; i Súria, Antoni Julián. Després de la reunió, un comunicat emès per la Generalitat va desvelar l'abast possible dels plans globals d'ICL al Bages fins al 2020, una inversió total que Iberpotash no havia volgut avançar per precaució fins a no tenir emparaulat el sí israelià. La indiscreció de Palau no va agradar als responsables d'Iberpotash, que volen tractar el conjunt de Phoenix amb molta cautela. Per això, a la tarda la Generalitat va reescriure el comunicat penjat a la web institucional, en què s'explicava, amb molta més prudència, que el projecte presentat ahir per Iberpotash a Presidència suposa una inversió de 200 milions en els propers tres anys. És a dir, la quantitat ja garantida i sense més pronòstics.

Fonts d'Iberpotash van qualificar ahir la xifra de 600 milions d'inversió i els 600 possibles llocs de treball com a "aleatoris", van assegurar que "no tenen una base" i van recordar que "únicament tenim compromesos" els 200 milions ja anunciats. La possibilitat de disposar d'un ample de via europeu per connectar la Catalunya central amb el port i Europa és una de les condicions indispensables per executar el conjunt del projecte. Si no hi ha tren, no hi haurà un Phoenix complet. I a la inversa: si hi ha tren, arribaran més milions israelians i es crearan centenars de llocs de treball.